Afectat de paràlisi des del seu naixement, fou pràcticament  autodidacte en les matèries científiques. Inclinat aviat cap a la  matemàtica, començà la seva tasca d'investigació amb un treball sobre  sumació de sèries que fou publicat a "Comptes Rendus" de l'Académie des  Sciences de París.

Des de llavors treballà en relació amb l'escola de Jacques Hadamard i contribuí al progrés de la teoria de funcions. Autor d'una cinquantena de treballs originals, apareguts a divereses publicacions del país i estrangeres, molts dels quals foren premiats per l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, pel CSIC, per l'Institut d'Estudis Catalans i d'altres corporacions científiques. Fou vice-president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i director de la secció de matemàtiques. Membre de l'American Mathematical Society i d'altres societats matemàtiques, que assessorà en les seves publicacions. Des del seu lloc de director de la secció de matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques contribuí a la fixació de la terminologia matemàtica en català.

Galería d'imatges