Salvador Reguant va néixer el 24 de desembre del 1928 a Súria, a la comarca del Bages. I malgrat que ell va desenvolupar la seva trajectòria vital i professional en altres llocs, a cavall entre Vic i Barcelona, sempre va sentir Súria ben a prop seu, tal i com va quedar pales en el transcurs de un emotiu homenatge que la seva localitat natal li va rendir al 2009, amb motiu de haver estat guardonat amb el Premi Bages de Cultura del 2005.
Salvador Reguant va passar la seva infantesa a la localitat del Cardener, i posteriorment va anar a estudiar al Seminari de Vic a on va cursar la carrera eclesiàstica entre el 1943 i el 1953, ordenant-se sacerdot aquest últim any. Poc després ingressà a la Universitat de Barcelona, on al 1957 obtingué la llicenciatura en Ciències Geològiques.
El 5 de setembre de 1997, en el marc de un Congrés de Geologia, la Universitat de Vic, acabada de reconèixer, li dedicà un homenatge a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic, del qual és testimoni el llibre Homenatge al Dr. Salvador Reguant i Serra per la seva trajectòria professional i social, d'Eumo Editorial, a cura de Consol Blanc, Pere Busquets i Josep Serra-Kiel. En aquest llibre, Oriol Riba, el nostre enyorat company (i en el meu cas particular inoblidable mestre) escriu a propòsit dels estudis de llicenciatura de Salvador Reguant :
“l’ amic Reguant, juntament amb tres estudiants mes, fou un dels primers que es va a matricular a la nova carrera de Geologia (establerta per real decret del 29 d’agost de 1953), i també el primer a llicenciar-se el 1957, i, sigui dit de passada, amb tots els honors de un estudiant brillant i feiner” (…)“Reguant, va inaugurar la nova carrera de Geologia quan era professor de ciències al Seminari i de diverses escoles vigatanes, una tasca que va mantenir en aquesta ciutat fins el any 1969. Ells i el seus companys de les primeres promocions foren uns veritables pioners”.
Nou anys després de acabar la carrera, al 1966, Salvador Reguant presentà la tesi de doctorat sobre “L’Estratigrafia de la Eocè Marí de la Plana de Vic” a la Universitat d’Oviedo. La raó de que fos a aquesta ciutat, va ser que la seva directora de tesi, Carmina Virgili (dep), una altra inoblidable personalitat de la geologia i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que va incorporar-se al 1963 com a Catedràtica d’Estratigrafia a la Universitat de Oviedo. Com ens recorda la mateixa Carmina Virgili al llibre prèviament esmentat:
“Quan ell (Salvador Reguant) la va iniciar (la seva tesí) l’Estratigrafia encara no existia a Espanya com a Càtedra ni com especialitat, però tant Oriol Riba com jo mateixa ja havíem fet uns anys abans les nostres tesis sobre Estratigrafia, tot i que dins de un departament de Geografia Física. Com sempre, la realitat, la vida, va anar mes ràpida que les estructures burocràtiques”(…)
Aquests van esser el començaments de una dilatada i brillant carrera universitària, docent e investigadora, que va portar Salvador Reguant a ser col·laborador científic del CSIC del 1963 al 1972, any en què entrà de professor a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, d’on va ser catedràtic d’Estratigrafia i Geologia Històrica des de 1982.
Trajectòria
Salvador Reguant, s’especialitzà en la investigació i docència en geologia històrica, geologia regional i en els problemes conceptuals en geologia i dels relacionats amb la difusió i la comprensió científica. Com a investigador va treballar en estratigrafia, paleontologia i llengua i comunicació en les ciències geològiques. Autor de més de 200 publicacions, sobresurten els estudis sobre l’estratigrafia del terciari, en especial del Paleogen al nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, la conca de l’Ebre i el Prepirineu), la paleontologia dels briozous, la biostratigrafia i la cronostratigrafia.
Salvador Reguant, s’especialitzà en la investigació i docència en geologia històrica, geologia regional i en els problemes conceptuals en geologia i dels relacionats amb la difusió i la comprensió científica. Com a investigador va treballar en estratigrafia, paleontologia i llengua i comunicació en les ciències geològiques. Autor de més de 200 publicacions, sobresurten els estudis sobre l’estratigrafia del terciari, en especial del Paleogen al nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, la conca de l’Ebre i el Prepirineu), la paleontologia dels briozous, la biostratigrafia i la cronostratigrafia.
Expert en temes de correlació geològica, publicà amb Oriol Riba “Una taula dels temps geològics” (1986), el primer manual de geologia històrica en català. També és autor dels títols Geologia històrica (Ketres, 1986), Geologia de la Plana de Vic (Patronat d’Estudis Ausonencs,1986), Patrimoni geològic de Catalunya (Enresa, 2001) i Historia de la Tierra y de la vida (Ariel, 2005).
Reguant va ser director de la representació espanyola de la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) i secretari i president del comitè espanyol del Programa Internacional de Correlació Geològica, patrocinat per la UNESCO i la mateixa IUGS. També fou membre de la International Subcomission on Stratigraphic Classification (1975) i de la International Subcomission on Paleogene Stratigraphy (1976-1980).
Salvador Reguant ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 24-10-1991, integrant-se a la Secció de Ciències de la Terra, amb la especialitat de Geologia Històrica. Al seu discurs “Ciclicitat i evolució a Geologia Històrica” li va donar resposta el Dr. Lluís Via Boada.
També fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1986) dins de la Secció de Ciències i Tecnologia, actuant com a vicepresident (1991-1992 i 1995-1998) i secretari (1989-1991) de la junta directiva. És destacable la seva aportació en la normalització de la terminologia científica en català, que el portà a ser el primer president de la Societat Catalana de Terminologia (2002-2004). Reguant fou president de la Institució Catalana d’Història Natural (1984-1986) i membre de la “Comissió per l’Estímul de la Cultura Científica” de la Generalitat de Catalunya (1989). També va ser fundador (1999) i primer director de la revista Contributions to Science, una revista en anglès publicada per l’Institut d’Estudis Catalans per difondre la ciència pluridisciplinària desenvolupada a Catalunya.
Un dels aspectes mes destacables de la variada i rica trajectòria personal i professional del Salvador Reguant fou, sens dubta, la seva dedicació a les tasques de gestió universitària. Així, el 1977 fou nomenat primer director de l'Escola Universitària de Mestres d'Osona, embrió de la futura Universitat de Vic, que el any 1999 li atorgà la Medalla d'Honor, el reconeixement més alt de la institució. Ricard Torrent, que fou primer rector de la Universitat de Vic, ens recorda, en una emocionada necrològica (“Adéu al doctor Reguant, universitari”) un fet cabdal de la personalitat de Salvador Reguant quan escriu que compartia amb ell:
(….) “la idea força que la Ciència en majúscules es la clau de la humanització i que la Universitat n’és el pany”.
A la Universitat de Barcelona, Reguant hi ocupà els càrrecs de degà de la Facultat de Geologia (1978-1984) i de president de la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques (1986-1989). De la seva aportació a la governabilitat de la UB cal destacar les paraules dedicades per dos ex-rectors, Josep M. Bricall i Antoni Caparrós (dep) que en el llibre de l’EUMO Editorial prèviament esmentats li dediquen dos capítols amb títols prou significatius: “A Salvador Reguant, amb amistat” i “Salvador Reguant: un científic institucionalment compromès”, respectivament. En aquest últim capítol, Antoni Caparros diu:
“El deganat de Reguant va a ser una fita important en el procés de renovació de la UB cap a la normalització democràtica, científica, catalana i autònoma liderada per Badia i el seu equip. Geologia va ser una de les primeres facultats que es va integrar en aquest procés i –en fer-ho- obria el pas a altres facultats”(…)(Reguant) “Va ser un degà modèlic i un membre de la Junta de Govern que, ben aviat, va ser percebut per la resta de membres com un referent carregat d’autoritat moral, raciocini i independència de judici.”
Una apreciació, aquesta darrera, que en opinió de un servidor, en aquells temps jove e inquiet PNN, era majoritàriament compartida per els membres de la Facultat de Geologia, malgrat les (en teoria insuperables) diferencies ideològiques i de edat. Un fet que parla per si sol del tarannà, la capacitat integradora i de diàleg del Salvador Reguant. Quelcom que en el turbulent ambient polític universitari de aquells temps (estem parlant del període 1978-1984) no devia resultar gens fàcil. I menys per un sacerdot, que d’entrada tenia que vèncer els prejudicis sectaris i anticlericals dels mes radicals.
Humanista
Científic i humanista, Salvador Reguant s'interessà també en aspectes fronterers humanístics i religiosos. Com de ell va dir Carmina Virgili en la seva glossa “El pensament científic de Salvador Reguant”:
“Copsar les diferents facetes d’una persona amb totes les seves riqueses i matisos és sempre complicat, sobretot si es tracta d’una personalitat tan rica i complexa com la del nostre amic Salvador Reguant” (…)“Les diverses cares d’un cristall no es poden analitzar per separat, ja que les característiques de cada una d’elles –forma i grandària- ens son donades per les característiques de la resta de cares que les envolten. El mateix passa amb l'ésser humà. No es possible parlar de Salvador Reguant com a professor universitari sense parlar de la seva dimensió investigadora, que queda evidentment marcada pel seu pensament teològic i aquest, sens dubte, està condicionat per la seva formació geològica”.
Comiat
El nostre company i amic, Salvador Reguant i Serra, va morir el passat 23 de febrer a l’edat de 87 anys. Va ser, primer, fa ja quasi 45 anys, el meu professor a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona i, després, amb el pas dels anys, el meu mestre, col·lega, mentor i amic. Es dona la circumstancia que Salvador Reguant, va ser qui va donar resposta, en aquesta mateixa sala (sala de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 19 de maig de 2016), fa ara sis anys, al meu discurs de ingrés a aquesta Acadèmia.
Gracies, Salvador…. descansa en pau.
Agraïments
Aquesta nota biogràfica ha estat confeccionada pel Dr. Mariano Marzo, Catedràtic d'Estratigrafia de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona.
Aquesta nota biogràfica ha estat confeccionada pel Dr. Mariano Marzo, Catedràtic d'Estratigrafia de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona.
Enllaços d'interès
- Oriol Riba, a enciclopèdia.cat
- Institut d'Estudis Catalans, a enciclopèdia.cat
- Universitat de Vic, a enciclopèdia.cat
Per saber-ne més
- Blanc, Consol, Pere Busquets i Josep Serra-Kiel (ed.). Homenatge al Dr. Salvador Reguant i Serra, Eumo, Vic 1997.
- Roviró i Alemany, Ignasi. Diccionari de filòsofs, teòlegs i mestres del seminari de Vic (1749 – 1968). Vic, Patronat d’Estudis Osonencs, 2000, Osona a la butxaca 22 – 23.
Galería d'imatges
Galería de vídeos
15 minuts amb... Salvador Reguant
Entrevista a Salvador Reguant, catedràtic del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona (UB), a càrrec de Mariano Marzo, professor catedràtic d'universitat del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB. Idioma: CAT