Enginyer i catedràtic d'electricitat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).  Un professor recordat, un enginyer reconegut i una figura acadèmica respectada,  Enric Ras i Oliva va portar l'enginyeria més enllà d'on semblava que es podia  fer quan va començar a practicar-la, en plena guerra civil espanyola. Implicat  no solament en la seva feina, sinó en el futur de l'enginyeria a Catalunya i el  de la formació d'aquesta, també va saber destacar la importància de la  responsabilitat ecològica i social que tot plegat implicava.

A l'ensenyament secundari, cursat a Tarragona, ja va destacar com un dels graduats escolars més joves a l'Estat espanyol i amb la millor qualificació que es podia obtenir. Va seguir en aquesta posició avançada a la universitat, llicenciant-se en Enginyeria industrial el 1936, dos anys abans del que era habitual. Com per a molts d'altres professionals, la guerra civil espanyola va ser un fre per al desenvolupament general del seu camp i en particular de la pròpia carrera.

De professió, enginyer

Malgrat tot, al final de la guerra va completar els estudis que havia iniciat en paral·lel amb els d'enginyeria llicenciant-se en Matemàtiques. Durant la guerra va treballar a Suministros Aeronáuticos (SAF3), després a Fibras Artificiales i el 1942 ingressà a la firma AEG Ibérica de Electricidad, primer com a enginyer en cap i posteriorment nomenat gerent i director tècnic nacional. Aquesta responsabilitat, simultaniejada en dues ocasions amb l'encàrrec de la direcció de la fàbrica de motors, transformadors i interruptors d'AEG Industrial, li comportava molt temps i impedí que pogués acceptar altres càrrecs de gran valor a la universitat o en institucions.

Això no el va fer renunciar a mantenir una activitat constant a diferents entitats. Va ocupar diversos càrrecs a l'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona, va ser membre de l'Institut Català d'Enginyers des de la seva creació el 1985 i fins el 1995, va ser un dels fundadors de la revista Novatecnia i va participar contínuament en debats, congressos i escrits sobre la responsabilitat social i ecològica de l'enginyeria. Per citar-ne alguns: la Reunió General de la Comissió Electrotècnica Internacional (1959), el Congrés Mundial d'Electrotècnica de Moscou (1977) o la Conferència Internacional de les Grans Xarxes Elèctriques, de la qual va ser un membre permanent des del 1951 fins el 1985 i en moltes ocasions com a representant de la Universitat Politècnica de Barcelona.

Alguns dels seus escrits inquieten per l'actualitat de les idees que expressen. Ho podem comprovar en aquest escrit del 1983, que va llegir la sessió inaugural del curs 1982-1983 de l'Institut d'Estudis Catalans: «En plena crisi de la cultura occidental, la majoria dels països han entrat en un túnel de temps de negror generalitzada. Però recordem que crisi segons l'acceptació etimològica grega (krisis) és decisió. Hom pot viure en crisi permanent sense que això suposi necessàriament malaltia. La malaltia prové sovint de l'acumulació de problemes per ajornament de decisions. Fet que s'agreuja amb el ritme accelerat del progrés.»

A les virtuts de Ras i Oliva com a enginyer i home de confiança tant per a les institucions com per a les empreses, cal sumar-hi l'impacte de la seva personalitat en aquells que el van conèixer. Les paraules que Joaquim Agulló, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans, li dedica en la necrològica que va publicar a Contributions to Science (2010) en deixen testimoni: «Enric Ras va ser un professor exemplar i una de les grans ments en enginyeria, i ho va fer sense ignorar el seu entorn social. La responsabilitat social i la predominança de la cultura i la justícia van ser sempre presents en la seva educació més primària i això va influir d'una manera enriquidora al llarg de la seva vida. Els seus escrits sobre responsabilitat ambiental en enginyeria el van convertir en un pioner en la inclusió de l'ecologia i la sostenibilitat en el camp de l'enginyeria industrial.»

Acadèmic i mestre

Mentre la seva vida professional creixia i també ho feia la reputació dins de tot el sector, Ras i Oliva també va conrear l'àmbit docent. El 1944 va iniciar una tasca importantíssima com a professor a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, obtenint el 1958 la Càtedra d'Electricitat, convertint-se en un dels professors de referència de la UPC. També va oferir part del seu temps per a la redacció de llibres de text «editats meticulosament i considerats uns clàssics en el camp de l'enginyeria elèctrica», com afirmava Josep Amat i Girbau, doctor en enginyeria industrial per la UPC. Efectivament, aquests llibres van merèixer el premi al llibre tècnic més rellevant atorgat per l'Associació Nacional d'Enginyers Industrials.

La tasca docent va ser completada amb diversos càrrecs de gestió universitària. També l'any 1960 fou elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on ocupà diversos càrrecs al llarg dels anys. Membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) des del 1978 i numerari des del 1981, fou responsable de l'IEC al Grup Interuniversitari d'Energia Solar. La seva aportació a les diverses entitats i associacions vinculades amb la ciència va continuar a diferents nivells. Quan es va crear el Consell Científic i Tecnològic de la Generalitat, en fou anomenat vocal i també va ser membre del patronat gestor i posteriorment fundador de l'Institut Català de Tecnologia i de l'Institut Català d'Inspecció i Control Tècnic, així com membre de la Comissió de Seguiment del Conveni Generalitat de Catalunya-Institut d'Estudis Catalans (1989-1992), com a representant de l'IEC.

Al llarg de la seva vida, va recollir premis i distincions. Entre d'altres, la Gran Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi, atorgada pel rei (1985); la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, atorgada per la Generalitat de Catalunya (1986); o la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990).

Val la pena acabar aquest escrit amb algunes de les seves paraules i de la filosofia que transmeten, una bona manera de conèixer l'energia que va acompanyar aquest enginyer excepcional al llarg de la vida: «avui se sap que tant els individus com els pobles tenim grans reserves potencials de creació i de voluntat adormides que és saludable de posar en acció. Si la nostra gent se'n convenç, haurem trobat un recurs per a combatre la degradant angoixa dels temps que vivim. Certament cal educar la capacitat d'adaptació al canvi. I decisió i seny per tal d'esquivar paranys; però sense risc no hi ha progrés.»

Obres principals

• Teoría de líneas eléctricas vols. I-II (1973-1975).
• Transformadores de potencia, de medida, de protección (1979).
• Análisis de Fourier y cálculo operacional aplicados a la electrotécnia (1979).
  
• Redes eléctricas y multipolos (1980).
  
• Catalunya i la tecnologia com a fet cultural: adequació de l'ensenyament tecnològic universitari (1983).

Per saber-ne més

• Agulló, J. (2010). «Professor Enric Ras i Oliva (1915-2007)». Contributions to Science, núm. 6, vol. 1, p. 121-124.
• Amat i Girbau, J. (2009). «Enric Ras i Oliva». Memòria: curs 2006-2007. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

La fotografia principal de l'article està cedida per l'Arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans.