Fill de Josep Pascual i Vila i Montserrat de Sans i Coret. Nasqué a Sevilla el 1934, on el seu pare era catedràtic de Química Orgànica. El 1934 la seva família es va traslladar a Barcelona. 

Es va llicenciar en Física a la Universitat de Barcelona el 1956, on va començar el curs 1956-57 com a ajudant. El febrer de 1957 va entrar com becari a la “Junta de Energía Nuclear” (actual CIEMAT) i es va doctorar a la Universitat de Saragossa. Al febrer de 1961 va obtenir una beca de l’Agència Internacional d’Energía Atòmica per anar a l’Enrico Fermi Institute de l’Universitat de Chicago, per a treballar sota la direcció de Yoichiro Nambu.

El novembre de 1962 va tornar a la JEN i a finals de 1963 va obtenir la càtedra de Física Matemàtica de la Universitat de València, on va estar fins el 1971, alternant les seves activitats amb freqüents estades al CERN. A València va posar en marxa un grup de física teòrica de partícules elementals del que en va sortir un nombre apreciable de doctors.  

A partir de 1964, i amb Alberto Galindo des de Saragossa, va fer crèixer la física d’altes energies a Espanya i el 1968, (amb altres físics) van participar per crear el Grup Interuniversitari de Física Teòrica (GIFT), del que va ser-ne director de 1970 a 1974. L’octubre de 1971 es va traslladar a la Universitat de Barcelona, on va continuar la seva activitat fins a la seva jubilació.  

De 1988 a 1993 va ser Assessor del Secretari d’Estat d’Universitats i Investigació, i va crear la “Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora”. Va ser acadèmic de la Reial Academia de Ciències i Arts de Barcelona, membre corresponent de la “Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales”, va rebre la Medalla Narcís Monturiol i la “Gran Cruz de Alfonso X El Sabio”.

Agraïments

Ramon Pascual de Sans, President de la reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Galería d'imatges