Nascut a Figueres, fill d’un boter, en no ser l’hereu es formà a l’escola existent al Monestir de Vilabertran. Sabem que el 1834 era a Cervera estudiant el curs de filosofia que donava entrada a la Universitat. Probablement s’incorporà a la Facultat de Dret, els estudis de la qual es feien ja a Barcelona cap al 1835, però els degué abandonar, perquè una dècada més tard, el 1845, anà Madrid per acabar-los; de tota manera, no obtingué el títol perquè, segons explicà el seu amic, l’enginyer industrial Damas Calvet (1836-1891), emprà per dues vegades els diners de les taxes del títol per a causes solidàries. 

A Barcelona, treballà com a impressor i editor. S’enrolà a la Milícia Nacional en les bullangues de 1840 a 1842, lluitant, segons diu Puig Pujadas, a Barcelona, Girona i Figueres, on la seva companyia es rendí. Emprengué el primer exili a França. Anys més tard Monturiol afirmà que s’havia refugiat a Cadaqués els anys 1841 i 1842. 

Després d’aquesta experiència amb la lluita armada, Monturiol optà per la lluita revolucionària sense violència. Ho expressà en una publicació de 1844 contra la pena de mort i les execucions públiques. D’altra banda, el 1846 sembla que fundà amb el metge Joan Llach i Soliva (1824-1860?) una publicació, La Madre de Família, de la qual aparegueren vuit números, dels quals no se’n conserva cap, però Monturiol reproduí algun article en la revista que publicà anys després, El Padre de Família. En la revista, Monturiol i el seu col·lega Llach promouen l’educació de les dones, però la situen gairebé exclusivament en l’entorn de la família. El 1847, Monturiol és l’impulsor d’un altre setmanari, La Fraternidad, que revela el seu paper en desenvolupar el comunisme cabetià a Catalunya (i Espanya). Etienne Cabet estava promovent un moviment per arribar al comunisme per una via pacífica: es tractava de fundar una ciutat -Icària- on desapareguessin les classes socials, tothom rebés segons les seves necessitats i donés segons les seves possibilitats. L’exemple de l’èxit d’Icària faria que la resta de ciutats del món s’hi adherissin. Explicà aquest projecte utòpic en una novel·la que titulà “Viatge per Icària”. El 1847, Cabet inicià una recollida de fons per finançar una expedició als Estats Units per crear-hi Icària. El setmanari promogut per Monturiol també organitzà una recollida de diners i inicià la publicació, per fascicles, de la versió castellana del llibre de Cabet. Finalment, a principi de 1848 una expedició de cabetians partí de Le Havre amb presència del metge Joan Rovira i Font (1824-1849), membre de la cèl·lula de Barcelona.

Arran de la revolució que esclatà a Europa el 1848, La Fraternidad fou clausurada i Monturiol fou perseguit, però aconseguí escapar i exiliar-se a França. En tornar, creà El Padre de Família, una publicació de promoció del socialisme que, al cap d’un any, fou tancada per ordre judicial.

Sabem que Monturiol combinà la seva trajectòria política amb el treball al món editorial i, a més, desenvolupant invencions. La primera que consta fou un sistema d’impressió de cartipassos junt amb el seu amic Martí Carlé (1818-1897).

Un dels projectes de Monturiol fou un sistema de navegació submarina, que, segons que sembla, li fou suggerit en veure les penalitats dels pescadors de corall a Cadaqués, per a obtenir, això sí, una gran rendibilitat. Algú considera que el seu projecte fou concebut ja el 1848, però prengué forma el 1856. En el seu projecte Monturiol demostra conèixer les nombroses experiències sobre navegació submarina que dataven del Renaixement. S’adonà que el coneixement dels materials i les tècniques del seu temps permetien dissenyar una nau submarina pràctica. Monturiol l’anomenà “Ictíneo”, nau-peix, que Carles Rahola traduí per “Ictineu”. L’octubre de 1857 Monturiol promogué la creació d’una societat per finançar la construcció d’una nau submarina i obtenir beneficis de les seves aplicacions. Els socis eren artesans i menestrals principalment de l’Empordà. Amb aquest suport, Monturiol s’instal·là al Port de Barcelona dirigint un equip d’una dotzena de persones, entre ells diversos mestres d’aixa, fusters, mecànics, calderers, serrallers. Construïren un prototip, que no estigué a punt fins l’estiu de 1859. Les proves del juny no acabaren d’anar bé, però al setembre l’Ictineu de prova va fer una demostració de navegació submarina al Port de Barcelona. 

L’Ictineu tenia un doble buc: l’exterior, en forma de peix, i l’interior, cilíndric. El doble buc havia de fer possible la submersió a profunditats importants; la forma de peix era per a treure profit de la hidrodinàmica; en el buc interior hi havia la maquinària, la tripulació, el sistema manual de propulsió, els instruments necessaris i un sistema per a renovar l’aire interior; entre els dos bucs hi havia el llast (per a facilitar l’emersió); un sistema de submersió que Monturiol havia dissenyat com una veixiga natatòria.

El 1860 feren unes proves davant l’Armada al Port d’Alacant. Els informes resultants no van ser gaire favorables, però el govern va oferir a Monturiol una drassana de l’Armada per a construir l’Ictineu “en gran”. Monturiol i els seus no van acceptar l’oferiment i crearen una nova empresa per a finançar-lo, la qual cosa es feu no solament amb aportacions d’accionistes, sinó també amb diners recollits en activitats públiques, gràcies a la gran projecció que el projecte havia adquirit. El 1862, avararen el nou Ictineu “en gran” al Port de Barcelona. Tanmateix, els assaigs posaren de manifest limitacions de la nau, com ara la velocitat. Per a resoldre-les, feren diverses modificacions i, a més, decidiren incorporar una màquina de vapor que podia funcionar amb un combustible compatible amb la vida a l’interior de l’Ictineu. A final de 1867, realitzaren algunes proves de navegació submarina amb propulsió de vapor, sens dubte una prioritat absoluta al món. Malgrat tot, l’Ictineu no aconseguí generar beneficis i l’empresa es declarà en fallida a final de 1867. En l’Ictineu de prova s’havien invertit unes 100.000 pessetes, entre 1857 i 1862; en el prototip en gran, unes 400.000 entre 1862 i 1867. El 1868, l’Ictineu fou desballestat per a cobrir els deutes. S’acabaven així uns 10 anys de treball per a la navegació submarina. En aquestes circumstàncies, Monturiol en redactà un tractat, el primer en la història, publicat pòstumament, el 1891, i, durant molt de temps ha estat l’únic del seu tipus. Hem de tenir present que Monturiol no veia les aplicacions militars com a prioritàries, pensava que collir corall i recuperar naufragis farien que l’Ictineu fos rendible. Aquesta no prioritat de les aplicacions militars explica la publicitat de la seva experiència.

Durant el sexenni revolucionari Monturiol tingué un paper prou destacat: va ser diputat a les Corts Constituents de 1874 i, un cop a Madrid, fou nomenat director de la Fàbrica Nacional del Segell. Tingué la responsabilitat d’imprimir segells de la nova República espanyola. Sembla que incorporà alguna de les seves innovacions, com per exemple una cola més eficaç. La República fou derogada el gener de 1874 per un cop d’estat. Monturiol es quedà a Madrid uns mesos per a tractar assumptes d’interès, com ara l’oferiment a l’exèrcit d’un canó portàtil per combatre els carlins que ell havia dissenyat. 

Tornà a Barcelona on treballà a l’oficina d’una entitat bancària i continuà la seva tasca com a periodista, escriptor i inventor. Per exemple, sembla que ideà un sistema químic per a conservar la carn. Participà al moviment republicanista, ara dins del Partit Republicà Possibilista que dirigia Emilio Castelar (1832-1899), un dels quatre presidents de la Primera República. Al Museu Marítim es conserven els textos de conferències de difusió científica impartides a entitats republicanes de Barcelona. El 1885, sembla que fou infectat pel còlera que afectà Barcelona, la seva filla Anna l’acollí a la seva casa de Sant Martí de Provençals, on morí. El governador civil de la província de Barcelona intentà impedir els actes d’homenatge per part dels grups republicans, que finalment es van portar a terme.

Obres

• MONTURIOL, Narcís. Un reo de muerte: las ejecuciones y los espectadores: consejos de un padre a su hijo. Barcelona: Impremta de Tomás Carreras, 1844.  [Edició facsímil dins RIERA, 1986].
• MONTURIOL, Narcís; LLACH I SOLIVA, Joan. La Madre de Familia, 1846. Setmanari redactat amb Joan Llach i Soliva. 
• La Fraternidad, 1847-1848.
• CABET, ETIENNE. Viage [sic] por Icaria. Barcelona: Imprenta y Librería Oriental de Martín Cerlé, 1848 [1856], 504 pp. Traducció de Francisco Orellana (fins a la p. 144) i de N. Monturiol.
• El Padre de Familia 1849-1850.
• MONTURIOL, Narcís. Reseña de las doctrinas sociales antiguas y modernas. Barcelona: Imprenta de Juan Capdevila, 1850, 112 pp.
• MONTURIOL, Narcís. Proyecto de navegación submarina. El Ictíneo o barco-pez. Barcelona: Imp. de Narciso Ramírez, 1858.
• MONTURIOL, Narcís. Memoria sobre la navegación-submarina, por el inventor del Ictíneo o barco-pez… Barcelona: Establecimiento tipográfico de Narciso Ramírez, 1860.
• MONTURIOL, Narcís. Monturiol a la prensa periódica. Madrid 16 de mayo de 1861, VIII pp, sense indicació de lloc.
• MONTURIOL, Narcís. A la prensa periódica: a propósito de la construcción de un ictíneo de guerra. Barcelona: Impr. Narciso Ramírez, 1862, 8 pp.
• MONTURIOL, Narcís. El Ictineo y la Navegación submarina. Barcelona: Imp. de Narciso Ramírez, 1 de gener 1863, 6 pp. 
• NAVEGACIÓN SUBMARINA. SOCIEDAD EN COMANDITA. Proyecto de una sociedad comanditaria titulada la Navegación Submarina. Barcelona: I. López, 1864, 30 pp.
• MONTURIOL, Narcís; CLAVÉ, Josep Anselm [extrets de diversos autors]. “Almanaque y Calendario”, Almanaque democrático para el año (bisiesto) de 1864, 17-32.
• MONTURIOL, Narcís. “El océano”, Almanaque democrático para el año (bisiesto) de 1864, 86-97.
• MONTURIOL, Narcís; CLAVÉ, Josep Anselm; SUNYER CAPDEVILA, Francesc; ALTADILL, Antoni; TUTAU, Joan; TORRES, Josep Maria. “Los autores del Almanaque Democrático a sus conciudadanos”, Almanaque democrático para 1865, 14-18.
• MONTURIOL, Narcís. “Una idea del Universo en relación con el hombre”, Almanaque democrático para 1865, 26-33.
• MONTURIOL, Narcís. A los interesados en el Ictíneo y a cuantos han contribuido a su desarrollo. Barcelona: Imp. Narciso Ramírez, 6 de Febrer 1866.
• MONTURIOL, Narcís. Memoria leída por el Gerente industrial de la Navegación Submarina en la Junta General del 22 de abril de 1866. Barcelona: Imp. de Narciso Ramírez, 1866, 16 pp.
• MONTURIOL, Narcís. La Navegación Submarina. Memoria leída por el Inventor del Ictíneo en la Junta General de 8 de Diciembre de 1866. Barcelona: Imp. de Narciso Ramírez, 1866.
• MONTURIOL, Narcís. La Navegación Submarina. Memoria leída por el Inventor del Ictíneo en la Junta General de 12 de Enero de 1868. Barcelona, sense indicacions, 22 pp.
• LANDA, Juan; MONTURIOL, Narcís. Hombres y mujeres célebres de todos los tiempos y de todos los países: biografías de personajes ilustres. Barcelona: Seix y Compañía, 1875-1877,  2 v. (634 p., [22] f. de làm. ; 752 p., [20] f. de làm.). Monturiol hi escriu 6 biografies del primer tom i pràcticament tot el segon tom]
• MONTURIOL, Narcís. Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua. Barcelona: Imp. de Henrich y Cia, 1891. (Facsímil, Barcelona: Alta Fulla, 1982; Versió catalana de Carles Rahola, Barcelona, Mancomunitat de Catalunya, 1919; facísimil, Barcelona, Edicions científiques catalanes, 1986; en format HTML: https://www.cervantesvirtual.com/obra/ensayo-sobre-el-arte-de-navegar-por-debajo-del-agua–0/ ).

Fonts d’arxiu

• Museu Marítim de Barcelona https://www.mmb.cat/colleccions/navegacio-submarina/ 
• Museu de l’Empordà, Figueres (pintura, retrats, publicacions)
• Biblioteca Nacional de Catalunya, Barcelona (Correspondència familiar ca. 1860-1882)

Bibliografia principal

• ESTRANY, Jerónimo, Narciso Monturiol y la Navegación Submarina. Juicios críticos, Barcelona, Gustavo Gili, 1915. https://issuu.com/juaneloturriano/docs/48_78 
• RIERA TUÈBOLS, Santiago, “Los “Ictineos” de Narcís Monturiol”, Investigación y Ciencia, 1981, 59 (agost), p. 99-108.
• RIERA TUÈBOLS, Santiago, Narcís Monturiol. Una vida apassionant, una obra apassionada, Barcelona, CIRIT, Generalitat de Catalunya, 1986.
• ROCA ROSELL, Antoni (coord.) Narcís Monturiol. Una Veu entre utopia i realitat = Una voz: entre utopía y realidad, Barcelona, Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, 2009 (amb treballs d’Anna Capella, M. Lluïsa Faxedas, Jaume Guillamet, Guillermo Lusa, Carles Puig Pla, Enric Pujol, Antoni Roca Rosell, Francesc Roca, Emigdi Subirats).
• ROCA ROSELL, Antoni, “Monturiol i el seu taller al port de Barcelona”. Dins Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, Patrimoni portuari, AMCTAIC, Museu de la Ciència i de la Tècnica, Museu del Port de Tarragona, Port de Tarragona, Tarragona, 2020, 297-306. https://www.amctaic.org/wp-content/uploads/2024/01/XI_Jornades_Arqueologia_Industrial_de_Catalunya.pdf 
• ROCA ROSELL, Antoni, «La navegación submarina, un reto apasionante». Dins: SILVA SUÁREZ, Manuel (ed.), El Ochocientos. De las profundidades a las alturas, Técnica e ingeniería en España VII, Zaragoza, Real Academia de Ingeniería, Institución “Fernando el Católico”, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2013, vol. VII-I, 785-839.
• STEWART, Matthew (2003) Monturiol’s dream, Profile books. Versió castellana 2004 El sueño de Monturiol, Madrid, Taurus; versió catalana, El somni de Monturiol, Barcelona, Graó, 2009.

Galería d'imatges