Fill d'un metge familiar, en finalitzar la guerra de Cuba (1898), es traslladà amb la seva família a Galícia, i després a Catalunya, on va cursar estudis superiors. Es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona amb Premi Extraordinari el 1917, als 20 anys d'edat. Es va doctorar també amb Premi Extraordinari a la Universitat de Madrid el 1923.
El seu paper va ser decisiu en la introducció i el desenvolupament a Espanya de la moderna orientació professional, arribant a ser l'institut psicotècnic sota la seva direcció, l'Institut d'Orientació Professional de Barcelona, el més famós a tot Europa; va ser també l'introductor en els cercles mèdics catalans del pensament psiquiàtric alemany i de les teories psicoanalítiques, sent el seu llibre La Psicoanàlisi (publicat a Monografies Mèdiques a Barcelona el juliol de 1926 i reeditat el 1935) una de les primeres obres sobre el tema aparegudes a Espanya.
El 1933 ocuparà la primera càtedra de psiquiatria creada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser president de diversos congressos internacionals de psicologia i psicotècnia i entre la seva àmplia producció científica es destaquen especialment el seu Manual de psicología jurídica, el Manual de psiquiatría i el seu test denominat Psicodiagnóstico miokinético, presentat davant de la Acadèmia Reial de Medicina de Londres el 1939, que continua sent aplicat amb èxit a diversos països. Durant la guerra civil espanyola va ser director de l'Institut d'Adaptació Professional de la Dona, dependent de la Generalitat de Catalunya i el 1938 va ser nomenat pel Ministeri de Defensa Nacional, Cap dels Serveis Psiquiàtrics de l'Exèrcit de la República Espanyola. El 1939 després d'uns mesos d'exili a França es va traslladar amb la seva família a Londres becat per l'Hospital Maudsley. Després d'una extensa gira de conferències per les principals universitats d'Amèrica, el 1940 s'instal·là a Argentina, contractat com a psiquiatre consultor en un sanatori privat i dictant cursos en diverses facultats de la Universitat de Buenos Aires. El 1942 va fou convidat com Salmon Lecturer per la Reial Acadèmia de Medicina de Nova York, elegit com el científic de l'any ja que havia efectuat les majors contribucions en la seva especialitat (psiquiatria). El 1943 fou designat Director dels Serveis Psiquiàtrics i d'Higiene Mental de la Província de Santa Fe (Argentina). Allà funda i dirigí l'hospital psiquiàtric que actualment porta el seu nom, un dels més importants del país. El 1944 es traslladà a Montevideo, on treballà al Laboratori de Psicopedagogia Sebastián Morey Otero. Mentre va residir a Montevideo, viatjà a São Paulo el 1945 per impartir cursos de formació de tècnic en orientació professional destinats a funcionaris públics, i com a conseqüència del seu èxit fou contractat per la Fundació Getúlio Vargas per ocupar el càrrec de director fundador de l'Institut d'Orientació Professional de Río de Janeiro. El 1955 fou nomenat Vicepresident per a la Regió Atlàntica de la Societat Interamericana de Psicologia; el 1958 fou convidat per reorganitzar el Departament de Psicologia de la Universitat Central de Veneçuela; el 1960, fou nomenat expert en Psicologia Experimental de l'UNESCO i impartí cursos a la Universitat Nacional de La Plata (Argentina); el 1962 fou convidat per l'UNESCO a un seminari internacional sobre Psicologia científica realitzat a Caen (Normandia, França). Va morir d'un infart el 16 de febrer de 1964.
Obres principals
- La Psicoanàlisi (1926)
- Manual de psicología jurídica (1932)
- Manual de psiquiatría (1935) Psicología evolutiva del niño y el adolescente (1941)
- Los fundamentos del psicoanálisis (1943)
- Cuatro gigantes del alma. El miedo, la ira, el amor y el deber (1947)
- Psicodiagnóstico miokinético (1957) traducció de l'original en francés, Le Psychodiagnostic Miocinétique (1951)
- Psicología experimental (1955)
- Hacia una vejez joven (1961)
- La mente enferma (1962)
- Doctrinas psicoanalíticas (1963)
- Psicología de la vida moderna (1963)
Per saber-ne més
Galería d'imatges
