Cursà estudis a Barcelona. Quan tornà de Barcelona a Maó, començà a mesurar el clima des del terrat de la seva farmàcia al carrer de s’Arraval. Fou també primer inspector químic del laboratori municipal de la ciutat creat el 1913 a l’Hospital Civil, però destacà com a meteoròleg.
Publicà les seves observacions sobre Menorca el 1886 a la Revista de Menorca, i hi continuà des del 1888 fins el 1928. L’any 1885 prengué el relleu de les observacions meteorològiques a Maó de mans d’un altre gran aficionat, Joaquim Carreras, que les havia iniciades l’any 1862. L’activitat cultural de Maó, intensa, però restringida, girà al voltant de l’Ateneu de Maó (del qual n’és fundador) i es manifestà a través de la Revista de Menorca. Maurici Hernández i Ponsetí fou un dels pilars científics de l’ateneu i de la revista, iniciant una tradició meteorològica, que va continuar aviat Josep Maria Jansà i Guardiola. La seva col·laboració s’estengué a diferents centres espanyols i estrangers i al Servei Meteorològic de Catalunya, on hi va publicar algunes notes d’estudi. Va publicar juntament amb Joaquim Carreras una memòria de la RACAB (Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona), «Observaciones meteorológicas efectuadas en Mahón, isla de Menorca». També fou un notable ornitòleg i reuní una col·lecció d’ocells de Menorca que es conserva a l’Ateneu de Maó. Va morir l’any 1932 a Menorca. L’Ateneu de Maó atorgà, l’any 1971, el Premi Farmacèutic Mauricio Hernández en el seu honor.
Per saber-ne més
- Canut, M. L.; Amorós, J. L. (2000) Anatomía de una cultura. Cien años de la Revista de Menorca (1888-1988). Menorca: Institut Menorquí d’Estudis, p. 204 – 211.
- Carreras, J.; Hernández Ponsetí, M. (1900). «Observaciones meteorológicas efectuadas en Mahón, Isla de Menorca (1865-1898)». Barcelona: Boletín de la Academia de Ciencias y Artes de Barcelona I (III època), vol. 30, p. 623-626.
- Vidal, J. M. ; Rita, J.; Marín, C. (1997). Menorca. Reserva de la biosfera. Menorca: Consell Insular de Menorca, Caixa de Balears “Sa Nostra” i l’Institut Menorquí d’Estudis, p. 207 – 208.