Empresari i fundador del Jardí Botànic Marimurtra, de Blanes. Nascut a Hadamar, una petita localitat prop de  Frankfurt am Main, avui part de la conurbació d’aquesta ciutat, demostrà el seu  interès per la botànica des de ben petit. Amb només onze anys, ja feia les  primeres recol·leccions pels voltants de la seva ciutat natal.

Com recordava Pius Font i Quer «més d’una vegada m’havia parlat Faust del seu precoç interès per la natura. I no solament m’ho havia explicat, sinó que m’ho havia testimoniat amb els seus quaderns de botànica». Però aquesta emergent fascinació no tingué continuitat en estudis superiors, ja que la seva família l’encaminà cap al món empresarial.

El 1897 arribà a Barcelona, on el 1911 creà amb un soci l’empresa Faust i Kamman, que encara avui es manté. Amb els diners que aconseguí amb el negoci, anà comprant a poc a poc terrenys a prop de Blanes, a tocar de la cala Forcanera. Faust no oblidà mai la seva passió botànica i anà adquirint aquestes propietats amb la intenció inicial de crear un espai on  professors, estudiants i, en definitiva, investigadors de tot el món poguéssin portar a terme els seus estudis en un entorn de pau i tranquil·litat. Influït pel pensament de Goethe, Faust tenia una visió humanista de la ciència i l’art. Des d’aquesta perspectiva, el 1924, a l’edat de cinquanta anys, abandonà les tasques directives de l’empresa per dedicar-se a la creació del que avui és el Jardí Botànic Marimurtra. Amb l’assessorament de científics com Pius Font i Quer, Josias Braun Blanquet, Fritz von Wettstein, A. V. Frič, Carlos Pau o Josep Cuatrecasas, entre d’altres, va iniciar l’organització del Jardí. La intenció de Faust no era solament de crear un jardí botànic mediterrani, sinó un espai a disposició de tothom que estigués interessat en l’estudi de la natura. Com ell mateix l’anomenaria, volia crear una «república epicúria dels joves biòlegs», que acollís les personalitats més destacades de la biologia internacional en les millors condicions possibles de tranquil·litat i harmonia.

La guerra civil espanyola, el posterior franquisme i la segona guerra mundial van tenir conseqüències directes sobre la idea ambiciosa de Faust, però això no impedí que continués la seva tasca. A banda de l’obra material que es pot veure a Marimurtra, Faust oferí la seva ajuda a científics emergents en els difícils temps de la postguerra. Un dels casos exemplars d’aquesta tasca és el de Ramon Margalef (que es convertiria en un dels científics de més renom en ecologia), a qui Faust oferí el seu jardí i la seva casa de Marimurtra, però també l’introduí en el món dels pescadors -vitals per a la seva recerca- i l’ajudà econòmicament en la compra de llibres i en les primeres sortides a l’estranger, entre d’altres. Aquest mecenatge, que exercí sempre que li fou possible, ja s’havia manifestat en els anys anteriors a la guerra civil en la seva participació en l’organització de l’excursió de la SIGMA (Station Internationale de Géobotanique Méditerranéenne et Alpine) a Catalunya el 1934 i, durant la guerra, amb la tramesa d’aliments, medicaments i altres articles als seus amics catalans.

A finals de 1950, Carl Faust havia recuperat la idea de fer de Marimurtra «un lloc d’aclimatació i experimentació a l’aire lliure, i que els pobles d’Europa no mediterranis hi trobéssin una sortida al mar i una petita nova pàtria on consagrar-se als seus estudis botànics», com explicava Font i Quer en recordar el seu amic. Però a finals d’aquell any Carl Faust va emmalaltir i la possible imminència d’un desenllaç fatal el feu desistir de continuar les negociacions que havia mantingut durant anys amb l’Ajuntament de Barcelona i el CSIC i crear una Fundació privada que, a la seva mort, administrés Marimurtra d’acord amb les seves directrius. Carl Faust va morir el 24 d’abril de 1952 a la casa de Marimurtra, deixant el Jardí i tot els seus béns a una fundació que avui porta el seu nom i té cura de mantenir viva la seva obra.

Per saber-ne més

• Camarasa, J. M.; Català, J. I. (2007) Els nostres naturalistes, vol. 2. València: Mètode, Universitat de València.
• Font i Quer, P. (1952). «Karl Faust Schmidt». Collectanea Botanica, vol. 3, fasc. I.
• Fundació Carl Faust. «Semblança de Carl Faust», Jardí Botànic Marimurtra [en línia]. [Consulta: 3 març 2011].

Galería d'imatges