Es doctorà en medicina a Barcelona el 1920. Fou addicte deixeble i col·laborador de Ramon Turró al Laboratori Municipal, on dugué a terme una notable labor d'investigació en bacteriologia, immunologia i sanitat.
Fou professor adjunt d'higiene (1926) de la facultat de medicina i professor agregat (1933) de la Universitat Autònoma, i dirigí cursos de microbiologia i parasitologia al Laboratori Municipal i a la facultat. Fou tècnic de la Lluita Antipalúdica de la Mancomunitat, col·laborà al Servei d'Assistència Social dels Tuberculosos (1924), dirigit per Lluís Sayé, i fou cap dels Serveis Intercomarcals de Sanitat de la Generalitat. El 1936 anà a Cuba, on fou director de la secció de febre tifoide del Laboratorio Nacional, professor de microbiologia a l'Instituto Finlay i creador de l'Instituto Nacional de BCG, i fou designat expert en tuberculosi de l'OMS. Retornà a Catalunya el 1962; presidí la Societat Catalana de Biologia (1930-32 i 1967-69), l'Institut d'Estudis Catalans (1970-78) i l'Acadèmia de Medicina de Barcelona (1971-79).
Obres principals
- Turró, hombre de ciencia mediterràneo (1970)