Especialista en foraminífers i calpionèl·lids, descobrí unes 250 espècies noves per a la Ciència i publicà més de 200 llibres tècnics, de divulgació, articles a revistes científiques, estudis de petroli, etc.

Durant el 1926 i 1927 seguí cursos d’especialització a les universitats de París, amb el professor Cailleux, i d’Estraburg, amb el professor Lapparent. En tornar a Mallorca inicià una labor científica de més de 65 anys, que es veu reflectida en les principals publicacions internacionals, com: Micropaleontology de Nova York, Revue de Micropaléontologie de París, Revista Española de Micropaleontología de Madrid, etc.

L’intercanvi epistolar de Colom sobre la matèria va esser tan important que al Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller, on es guarda la seva obra, hi ha dipositades unes 5000 cartes que rebé dels principals micropaleontòlegs del seu temps.

Tot i que Colom sempre treballava de forma autònoma i sense dependència de cap organisme públic o privat, la seva vocació i responsabilitat científiques el mantingueren al servei de la ciència internacional com a membre de la Societé Geólogique de France (1966), de la Cushman Foundation (1954), del Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Madrid (1950), de la Real Academia de Ciencias de Madrid (1950), de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1954), etc. Es per això que el seu laboratori de Sóller es convertí en centre d’acollida d’especialistes d’arreu del món, entre els anys 1934 i 1993.

Autor d’una Introducción al estudio de los Microforaminíferos fósiles (1946), de la Litomicrofacies de los terrenos secundarios de España (1969), dels Foraminíferos Ibéricos (1974) i d’altres manuals universitaris, exercí una important influència pedagògica, sobretot en el camp de la Micropaleontologia dels països llatinoamericans i el seu prestigi científic fou tan gran a la seva terra natal que ha donat el nom de Guillem Colom Casasnovas a l’edifici de la Facultat de Ciències de la Universitat de les Illes Balears, on se segueix cultivant la micropaleontologia, de la que G. Colom n’és considerat pioner i un dels major promotors, com bé ho confirma el document subscrit pels participants a l’International Symposium on Concept in Paleontology a Barcelona, el 7 de Maig de 1981.

Els camps principals de les seves investigacions foren la micropaleontologia, la cronostratigrafia i la taxonomia de Foraminífers i Calpionèl·lids, sobretot a partir del seu Estudio sobre los Calpionélidos (1934) que va fer de Colom, amb Campbell (1929) i Kofoid (1930), un dels pioners mundials de l’aplicació a l’estratigrafia del Juràssic i del Cretaci d’aquest microplàncton que avui es divideix en Calpionellidae i Colomiellidae, en honor a Guillem Colom.

Text a càrrec de Guillem Mateu

Obres principals

• Introducción al estudio de los Microforaminíferos fósiles (1946)
• Litomicrofacies de los terrenos secundarios de España (1969)
• Foraminíferos Ibéricos (1974)

Per saber-ne més

• La obra científica de Guillermo Colom Casasnovas (1900-1993) Vol. II. Guillem Mateu. Instituto Español de Oceanografia (2009)
• Ramon Margalef i Guillem Colom: diàleg epistolar entre dos savis, mestres i pioners de la ciència. Guillem Mateu. Universitat de les Illes Balears (2009)

Galería d'imatges