El Dr. Josep Castells Guardiola va néixer a Barcelona el 27 de maig de 1925, fill del metge Feliu Castells Farrarons i de Josefina Guardiola Rosa. El seu pare, a part de bon facultatiu, fou nomenat metge del primer equip del Barça durant el mandat del president Rafael Llopart (1915-16). Josep Castells cursà el batxillerat a l’Institut Jaume Balmes durant els anys revulsius de la guerra “incivil” (1935-1942) i obtingué la llicenciatura en Ciències, Secció de Químiques, per la Universitat de Barcelona (UB) el 1947 (amb Premi Extraordinari, 1948).

Immediatament començà els treballs de la seva tesi doctoral, dirigida pel professor Josep Pascual Vila, tesi que defensà a Madrid l’any 1951; cal recordar que aleshores nomes es defensaven tesis doctorals a la Universidad Central de Madrid. El treball consistí en l’aïllament, en forma cristal·lina, i caracterització química dels estereoisòmers cis i trans de l’àcid 2-hidroxiciclopentancarboxílic, que es publicà a Anales (1950) i al Journal of the American Chemical Society (1952). No existien encara procediments espectroscòpics per dur a terme una caracterització més ràpida. Durant aquest període Castells fou becari del Patronat Juan de la Cierva (CSIC). A l’acabar la tesi va obtenir un ajut post-doctoral per desplaçar-se als laboratoris del Prof. Sir Ewart R.H. Jones de la Universitat de Manchester on sota la direcció directa del Dr. G.D. Meakins treballà en la química dels esteroides, obtenint l’any 1955 un títol de PhD (grau de doctor) per aquesta universitat.

Retornat a Barcelona, al voltant de l’any 1956, ingressà com científic col·laborador al Instituto de Química Alonso Barba adscrit al Patronato Juan de la Cierva, amb lloc de treball a la Càtedra de Química Orgànica de la UB (Prof. Josep Pascual). En aquesta posició, i aprofitant l’entorn de recerca i docència d’aquesta càtedra, Castells desenvolupà una important i apassionada tasca per introduir les noves metodologies experimentals que havia aprés a Anglaterra, cromatografia en columna, tècniques espectroscòpiques (IR, NMR…), i els nous conceptes sobre l’enllaç químic, especialment el covalent, i els mecanismes de les reaccions orgàniques: nucleòfil, electròfil, efectes inductius i ressonants, descriptors SN1, SN2, E1, E2, etc., descrits per Sir Christopher Ingold (1893-1970). Durant aquella època a la UB es van succeir tres quinquennis d’esplendor d’un grup en el que van coexistir el catedràtic Dr. Pascual i els Drs. Manuel Ballester Boix, Josep Castells Guardiola i Fèlix Serratosa Palet (els tres membres del CSIC i formats en postdocs estrangers) juntament amb un finançament relativament ben dotat per a l’època (Fundación Juan March, CSIC, USA Departments…). La recerca duta a terme a Química Orgànica es transmetia per osmosi no solament als doctorands si no també als alumnes de llicenciatura. I en aquesta transmissió hi participà de manera intensiva el Dr. Castells.

Són dignes de menció els esforços del Dr. Castells per adquirir de manera prioritària per a tot Espanya els diferents espectroscopis assequibles que apareixien comercialment. Cal destacar el primer IR, un Infracord 137 de Perkin Elmer l’any 1962, un espectroscopi de RMN d’imant permanent R-10, de 60 MHz, l’any 1965, un cromatògraf de gasos, i un espectròmetre de masses l’any 1968, quan el grup del Dr. Pascual es traslladà a l’edifici del CSIC de Pedralbes (Centre d’Investigació i Desenvolupament, CID). Paral·lelament, Castells dictava els seminaris espectroscòpics acompanyats d’uns apunts molt acurats, que alguns van acabar sent llibres. En efecte, els Drs. Josep Castells i Francesc Camps van traduir a l’espanyol el llibre de W. Simon i T. Clerc sota el títol “Elucidación estructural de compuestos orgánicos por métodos espectroscópicos. Tomo I, Tablas; Tomo II, Vol. I, problemas” (Ed. Alhambra, 1970); i enles seves pròpies paraules “perquè la seva experiència fos de més utilitat a un sector més ampli de químics orgànics vam resoldre publicar les solucions dels problemes indicats en l’esmentat llibre, exposant-les de manera anàloga a com es van raonar en els seminaris: “ibid, Tomo II, Vol. II, Resolución de problemas” (Ed. Alhambra, 1970). Aquests llibres esdevingueren tan populars que l’any 1977 se’n va fer una traducció de la segona edició ampliada.

La seva docència espectroscòpica es va estendre fins a Xile amb una estada de 4 mesos a les Universitats de Valparaíso i Santiago gràcies a la esponsorització de la UNESCO (1962).

Però quedaríem curts si nomes esmentéssim com a fites importants les relacionades amb la espectroscòpia. El Dr. Castells va ser també un infatigable investigador, amb una recerca dirigida fonamentalment a la síntesis de nous compostos orgànics. De la seva estada a Manchester amb Sir Ewart Jones els anys 50 va publicar set treballs més (un a Chem. & Ind., 1956; un altre a Proc. Chem. Soc., 1958; cinc a J. Chem. Soc., 1959, 1960 [dos] i 1962 [dos]). Com a membre del CSIC, primer adscrit a la UB i després al nou edifici del Centro de Investigación y Desarrollo (CID), va publicar vint-i-vuit articles fins l’any 1975 (alguns signats també des de la UAB), molts d’ells en les millors revistes de l’especialitat.

Tot i estant reconegut nacional e internacionalment amb un prestigi destacat, Castells entenia que la seva tasca havia de fer-la des de la universitat, lloc on podria desenvolupar les dos facetes d’investigador i docent que bullien en el seu interior a imatge i semblança dels països anglosaxons. Aquest somni es realitzà a través d’un periple de concursos-oposició: un primer intent fallit a la Càtedra de Química Orgànica de la Facultat de Medicina de Cadis (1957) i un segon intent, també fallit, opositant a la càtedra de Química Orgànica de la UB (1967); finalment, més tard, va esdevenir professor agregat numerari de Química Orgànica de la UAB -1972- (sent ja professor d’investigació del CSIC i professor en comissió de serveis a la UAB des de 1968) i catedràtic numerari de Química Orgànica de la UAB el 1975, passant el mateix any a catedràtic de Química Orgànica a la Facultat de Química de la seva alma mater, la UB, cobrint el buit que deixà el Prof. Ricardo Granados al traslladar-se a la Facultat de Farmàcia.

A la UAB, partint de zero total, va crear i organitzar un Departament de Química Orgànica dedicat en cos i ànima a la recerca i a la docència: va dotar els espais buits dels laboratoris amb tot el material modern i adequat per fer una bona investigació, va adquirir totes les tècniques espectroscòpiques modernes (IR, RNM de H i de C-13, CG acoblada a EM, etc.), organitzà una bona biblioteca i sobretot va dissenyar un pla docent per la llicenciatura de Química que va ser copiat per totes les Facultats de Química de l’estat espanyol. Es va envoltà d’un bon equip de treball: professors, inclosa la incorporació puntual del Dr. Félix Serratosa, i becaris. Va iniciar uns seminaris estiuencs, amb una durada de 10 a 15 dies, amb professors vinguts d’arreu (J. Elguero, M.J. Makosza, F. Montanari, R. Huisgen, E.L. Eliel, H. Rapoport…); seminaris que continuà després a la UB (R. Hoffmann, J.M. Lehn, R.B. Merrifield, E.J. Corey, B. Trost, D.A. Evans, S. Masamune…).

Quan Castells va accedir a la plaça de catedràtic de Química Orgànica de la Universitat de Barcelona, va aconseguir el que, probablement, va ser la seva màxima il·lusió albirada des de molts anys enrere. La seva arribada al Departament de Química Orgànica va coincidir amb la presència ja establerta de la que ha estat la promoció més brillant de joves químics orgànics de la UB, com l’esdevenir ha demostrat.

Va implantar, amb totes les seves conseqüències, el pla d’estudis del 1974, del qual ell ja en va ser pare a la UAB, i va fomentar i ajudar a iniciar línies de recerca, en les que ell no hi participava, però que amb el temps van ser cabdals en la nostra ciència, demostrant la seva visió estratègica i la seva generositat en un període en que aquestes virtuts eren escasses en el tancat cercle científic espanyol. Va aconseguir que el seu bon amic Serratosa s’integrés al departament en comissió de serveis dirigint un excel·lent grup de recerca en Síntesi Orgànica i impartint l’assignatura de Disseny de Síntesi, pionera a Espanya i en línia amb les més avançades del món. Simultàniament va aconseguir que la Facultat permetés una organització pròpia del cinquè curs de la Llicenciatura en la seva especialitat de Química Orgànica de manera que els alumnes poguessin fer pràctiques de molt alt nivell durant dos mesos a jornada completa.

Va continuar la seva tasca de publicació de llibres per a la docència, especialment de la Química Bàsica o General: “Química General” (Editorial Alhambra, 1981), pensat pels alumnes de primer curs de la Llicenciatura de Química i “Química General y Bioorgánica” (Editorial Alhambra, 1985), configurat per simplificació de l’anterior i l’addició de materials de Bioquímica i Biologia, com s’explica en el pròleg, dirigit als alumnes de Biologia i de Medicina. La característica fonamental de tots dos llibres era l’extraordinari rigor amb què es desenvolupaven els diferents temes amb especial èmfasi en la Termodinàmica i la Cinètica, aspectes àrids i de difícil comprensió per als no especialistes en la matèria. Precisament per aquest rigor aquests dos llibres potser no van ser els millors per a l’estudi d’un alumne mitjà, però van ser d’inestimable valor per als professors que havien d’impartir les corresponents assignatures.

En iniciar-se el desenvolupament de la Llei de Reforma Universitària, l’any 1984, es va dur a terme la regularització dels anomenats “Professors No Numeraris” (PNNs) mitjançant unes anomenades Proves d’Idoneïtat. Per qualificar aquestes proves es van establir comissions nacionals per àrees de coneixement que havien de promoure els PNNs a professors adjunts numeraris que acreditessin mèrits suficients. La Comissió Nacional de Química Orgànica va estar presidida per el Dr. Castells en reconeixement de la seva categoria intel·lectual i, el que probablement va ser més important, la seva innegable honestedat.

A la UB, el Dr. Castells continuà, amb l’ajuda inestimable del Dr. Francisco López Calahorra, una línia d’investigació pionera de Química sobre suports polimèrics funcionalitzats. La havia iniciat uns anys abans al CID amb dos publicacions seminals, la continuà a la UAB i la culminà a la UB, en una sèrie de treballs que combinaven la química en fase sòlida i l’estudi dels processos catalitzats per sals de tiazoli en una síntesi biomimètica de monosacàrids a partir de formaldehid, així com un estudi en profunditat del mecanisme de reacció d’aquests processos. En aquest context, el Prof. Castells va organitzar el juny de 1988 a Barcelona la “4th International Conference on Polymer Supported Reactions in Organic Chemistry” al que van assistir les primeres figures d’un camp llavors capdavanter en la Química Orgànica i que amb el temps ha donat lloc, entre d’altres, a la denominada Química Combinatòria. Castells romangué a la Facultat de Químiques de la UB fins el 1990, per jubilació forçosa (Llei 30/1984) amb 65 anys, quedant com professor emèrit uns quants anys més.

Nogensmenys, Castells va estar sempre obert a temes relacionats amb la comunitat química. Va participar activament entre 1955 i 1965 amb la Asociación Nacional de Químicos e Ingenieros Químicos de España (ANQUE), de la que va ser secretari de la delegació de Barcelona, i en la creació del Col·legi de Químics; fou també un dels principals organitzadors de les reunions biennals del Grupo de Química Orgánica de la Real Sociedad Española de Química (la primera va tenir lloc a Santa Maria de Huerta el 1966, on va ser nomenat vicepresident del grup i després en va ser president els anys 1981-85); també va ostentar el càrrec de Secretari General de la UAB (1973-76).

Atent a totes les innovacions de la ciència el seu mestratge divulgatiu, al final de la seva trajectòria vital, va ser excepcional, especialment com a membre numerari de la Secció de Ciències i Tecnologia de l´Institut d´Estudis Catalans, on hi va ingressar el 1978, i a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), a on va ingresssar el novembre de 1984. Destaco uns quants temes que va tractar des de la Reial Acadèmia: ús de l’hidrogen com a vector energètic (amb l’organització d’una setmana dedicada expressament a aquest tema); nous materials orgànics com el ful·lerè i el grafè; conceptes termodinàmics posats a l’abast dels alumnes de primer curs i de professors de química; nucleosíntesi estel·lar; cosmogonia evolutiva especialment de la química del carboni com element central i singular de la taula periòdica que bottom-up entronca necessàriament amb la biologia molecular i per tant amb la vida.

I per allà on va passar sempre va tenir cura de les biblioteques i de la seva modernització. A la UB va posar les bases per un nou “seminari” convertint-lo en la que ara és la més eficient i moderna biblioteca de química de Catalunya. I a la RACAB va endegar el procés de informatització del catàleg fent possible la incorporació del seu fons bibliogràfic al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC) amb finançament extern i consolidant a la plantilla de la biblioteca els llicenciats en Documentació i Biblioteconomia que hi van col·laborar (la Sra. Josefina Fortuny i el Sr. Ivan Rodas).

De fet, era actiu i apassionat en tot el que feia: tennis, bridge, surf… en realitat no parava, i era en les seves pròpies paraules, rememorant a Marañón, “un trapero del tiempo”.

Per tota la seva tasca, el Prof. Josep Castells va ser guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol (1989) per la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Or al Mèrit Científic (1996) per l’Ajuntament de Barcelona i el Premi Solvay (1996) atorgat per la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE). Fou Acadèmic corresponent de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales (1984-2018).

El Dr. Josep Castells Guardiola va contraure matrimoni amb la Sra. Maria Dolors Portabella el 31 de març de 1989 a la basílica de Santa Maria del Mar.

El Professor Castells publicà uns 100 treballs científics, en revistes amb peer review i una sèrie en institucions acadèmiques (RACAB, IEC) que es van recopilar en una obra editada a la Universitat de Barcelona. Aquesta obra, a cura del Prof. Francisco López Calahorra i a la que es pot tenir accés contactant amb aquest Professor, li va ser entregada al Prof. Castells en el dinar-homenatge celebrat quan va complir els 90 anys.

Agraïments

Aquesta nota biogràfica ha estat confeccionada per Josep Font Cierco, Catedràtic de Química Orgànica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’autor de la nota biogràfica vol donar les gràcies al Dr. Francisco López Calahorra per la seva ajuda inestimable en la redacció del període de la UB.