Barrera i Costa, Heribert « Galeria Biogràfica de la Ciència i la Tècnica Catalanes

Barrera i Costa, Heribert

Barcelona 1917 - Barcelona 2011. Polític, Químic

Llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona, obtingué també les llicenciatures de física i matemàtiques per la Universitat de Montpeller. Va treballar com a enginyer químic a l’Institut Químic de Montpeller d’aquesta mateixa universitat (1941) i fou doctor d’estat en ciències físiques per la Sorbona (París, 1948).

Fou professor ajudant i encarregat del curs d’Electroquímica a la Facultat de Ciències de la Universitat de Montpeller, agregat de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique de França i becari post doctoral a la Universitat de New Hampshire (EUA). Fou professor (1970) i posteriorment catedràtic contractat de Química Inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona fins la seva jubilació (1970-1984). Allà inicià diverses línies de recerca en química de coordinació amb lligands amb àtoms de sofre i formà diversos deixebles. Autor de diversos treballs científics en revistes especialitzades, obtingué el premi Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (1949) pel seu treball Noves contribucions a la síntesi d’àcids arilalifàtics i a la teoria de l’acilació intramolecular. Fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Trajectòria política

El seu pare Martí Barrera i Maresma fou diputat al Parlament i conseller de la Generalitat de Catalunya. Heribert inicià la seva activitat política el 1934 a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i al Bloc Escolar Nacionalista. Ingressà a les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya el 1935. Durant la Guerra Civil Espanyola fou soldat d’artilleria als fronts d’Aragó i del Segre. S’exilià a França l’any 1939 fins al 1952. El 1952 emprengué la reorganització clandestina d’Esquerra Republicana de Catalunya i n’esdevingué el màxim dirigent a la secretaria d’interior i, posteriorment, secretari general del partit (1976-1987). Membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Congrés dels Diputats (1977-1980), diputat al Parlament de Catalunya (1980-1988) i, en la primera legislatura, president del Parlament de Catalunya (1980-1984). Fou també parlamentari europeu (1991-1994) i, del 1991 al 1995, president d’Esquerra Republicana de Catalunya. Fou membre també del consell consultiu d’Òmnium Cultural, president del Club d’Amics de la Unesco de Barcelona (1989-1997) i president d’honor de l’Ateneu Barcelonès. També fou president de l’Associació d’Antics Diputats al Parlament de Catalunya (1997-2003) i l’any 2000 va rebre la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya. Pòstumament, li han estat atorgades la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2012).