Metge especialista en medicina interna i en nefrologia, membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1961. Es llicencià en medicina a Barcelona el 1927, fou professor adjunt de patologia mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-39), president de la Societat Catalana de Biologia (1963-67), i el 1965 fou nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Fou alhora president de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya (1974-78). L’any 1976 presidí el Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà. Publicà nombrosos treballs, sobretot sobre capteniment i malalties dels ronyons i de l’aparell circulatori. Col·laborador de les dues edicions del vocabulari mèdic, contribuí decisivament a les tasques de normalització del llenguatge científic català. El 1977 inicià, com a president de l’IEC, un procés d’obertura de la institució que el portà a crear la figura del membre agregat. El 1989 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Obres principals
- Albuminúria, la seva valoració pràctica (1935)
- El metge davant l’hipertens (1969)
Col·laborador a:
- Diccionari de Medicina (1936)
- Diccionari Enciclopèdic de Medicina (1990 i 2000)
- Vocabulari Mèdic (1974 i 1979)
PER SABER-NE MÉS:
- Casassas, Oriol. “Josep Alsina i Bofill L’exemple”. Biblioteca Abat Oliva. Publicacions Abadia de Montserrat, 1996.
Galería d'imatges
