Àngel Sallent i Gotés va néixer a Castellar del Vallès el 13 de juliol de 1857. Era fill d’Àngel Sallent Bosch, llauner, natural de Sabadell, i de Gertrudis Gotés Taló, originària de Sant Llorenç Savall. Es va casar amb Magdalena Riera Viladomiu el 14 d’octubre de 1878 a l’església de Santa Maria de Sallent. Tingueren set fills, però només quatre van arribar a l’edat adulta.
Després d’haver cursat el batxillerat a les Escoles Pies de Sabadell (1867-1873), va fer la carrera de Farmàcia a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (1873-1877). El títol de llicenciat en Farmàcia li fou expedit el 5 de desembre de 1877. El doctorat el va fer a la Universitat de Madrid, obtenint el grau de doctor en farmàcia el 13 d’octubre de 1882, amb la tesi “Tecnicismo médico-farmacéutico”.
Acabada la llicenciatura, es va instal·lar el 1879 a Sallent, on va obrir una farmàcia i on fundà, l’any 1881, un setmanari de vida efímera, El Sallentino. Posteriorment es va traslladar a Terrassa, ciutat en la qual es va establir l’any 1891 i on va exercir la seva professió de farmacèutic fins al 1920, any en què es va jubilar. Formà part de la Junta Municipal de Sanitat i el 1909 fou designat subdelegat de Farmàcia del partit de Terrassa.
Com a botànic, va confegir la Flora del Pla de Bages, treball premiat amb medalla de plata pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona en el concurs de l’any 1901, i publicat tres anys més tard. Col·laborà amb Joan Cadevall en els tres primers volums de la Flora de Catalunya, especialment en els aspectes lexicogràfics i etimològics. Juntament amb el Dr. Cadevall va descobrir, el mes de juny de 1907, a can Carbonell, un ullal de mamut, els fragments del qual es conserven al Museu de Terrassa.
Destacà com a lingüista. Mantingué contactes amb Antoni Maria Alcover, Antoni Griera, Rufino Cuervo i altres filòlegs. L’any 1906 participà activament en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, en el qual presentà la ponència Etimologies catalanes. El mes de març de 1907, l’Acadèmia Espanyola el va nomenar acadèmic corresponent a Terrassa. L’agost de 1913 va ser designat col·laborador per Terrassa del Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC). D’altra banda, dominava, a més del català i el castellà, els idiomes anglès, francès i alemany, i tenia nocions de llatí, grec i hebreu.
Durant molts anys (1903-1929) va ser professor d’anglès i d’altres assignatures a l’Escola Industrial de Terrassa. Fou membre de l’Ateneu Terrassenc, soci d’honor del Centre Excursionista de Terrassa i membre de diverses associacions culturals, cíviques i religioses terrassenques. Una de les principals avingudes de Terrassa porta el seu nom.
Va morir a Terrassa el 7 d’octubre de 1934.
Per saber-ne més
- Calbet, J. M. i Montañà, D. (2001). Metges i farmacèutics catalanistes (1880-1906). Valls: Cossetània.
- Camarasa. J. M. (1989). Botànica i botànics dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
- Font, P. (1935). «El doctor Àngel Sallent com a botànic». Terrassa: Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (2a època), 93: 117-118.
- Griera, A. (1935). «Àngel Sallent, filòleg». Terrassa: Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (2a època), 93: 115-116.
- Hernández, A. M. (2000). «Aportació a la biografia d’Àngel Sallent: la correspondència amb Rufino Cuervo». Terrassa: Terme, 25: 47-50.
- Hernández, A. M. (2018). Joan Cadevall. Professor, botànic i geògraf. Terrassa: Fundació Torre del Palau.
- Hernández, A. M. (2019-2020). «Àngel Sallent, soci d’honor del Centre Excursionista de Terrassa». Terrassa: Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (5a època), 6: 82-89.
- Plans, L. (2003). Àngel Sallent i Gotés (1857-1934): un intel·lectual de la Renaixença. Terrassa: Fundació Torre del Palau.
Agraïments
Aquesta nota biogràfica ha estat confeccionada pel Dr. Àngel M. Hernández Cardona, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
Galería d'imatges
