Finalitzà els estudis el 1870. Inicià el seu treball en diversos districtes forestals i en l’Escola d’Enginyers de Forests, on va arribar a ser catedràtic. Finalitzà la seva vida professional en la Junta Consultiva de Montes, el màxim òrgan directiu de l’Administració forestal. Es considera el pioner en l’elaboració de tractats sobre silvicultura mediterrània i en especial sobre el suro i la seva indústria que han estat usats per nombrosos alumnes i demés interessats en el tema.

 

Fou un impulsor destacat dels treballs de fixació de les dunes de la badia de Roses i de la protecció de l’espai forestal de Torroella de Montgrí. La seva vila natal va posar el seu nom al carrer on va néixer en reconeixement a la tasca en favor de la ciència forestal i en la defensa de la propietat forestal pública. El mateix es va fer a la vila de Cassà de la Selva, nucli important de la indústria surera.

 

Va ser president de la Sociedad Española de Historia Natural en 1899.

 

El transcendent viatge d’estudis amb el seus alumnes realitzat a Girona el 1882, les experiències del qual quedaren reflectides en una Memòria redactada i publicada per ell mateix, es considera el primer pas important del procés que culminà amb l’inici, el 1896, dels treballs de fixació de les dunes procedents de la badia de Roses en els termes municipals de l’Escala i Torroella de Montgrí, els quals finalitzaren el 1911.

 

Les seves inquietuds personals i la dedicació a la docència motivaren que fos un prolífic escriptor d’articles i llibres sobre repoblació forestal, plagues, silvicultura i indústries, concretament del suro. Les seves millors obres possiblement són Selvicultura o cría y cultivo de los montes, utilitzada com a llibre de tex durant molt de temps i Alcornocales e industria corchera, lloada per enginyers francesos i portuguesos, entre d’altres. Cal destacar també, a més a més de la Memòria abans dita, la profusió d’articles monogràfics sobre les dunes empordaneses, que també influïren en despertar l’atenció pública i del Govern davant la problemàtica creada per les sorres mòbils que envaïen construccions, conreus i vies de comunicació.

 

• 1875. El alcornoque y la industria taponera. Madrid. Imp M. Tello.
• 1875. Bosquejo relativo a las dunas procedentes del Golfo de Rosas. Revista Forestal.
• 1877. Inundaciones y repoblación de montañas. Revistade Montes. Vol. 1, pp. 418-425.
• 1878. Breves apuntes sobre repoblación y encespedamiento demontañas. Revista de Montes. Vol. 11, pp. 225-228.
• 1879. Cuatro palabras sobre los alcornocales de Cataluña. Revista de Montes. Vol. III, p. 330.
• 1880. Bosquejo forestal de los alrededores de Bagur. Gerona. Revista de Montes. Vol. IV, p. 145 Yss.
• 1881. Los torrentes de Barcelonnette (Bajos Alpes). Madrid. Imp. Moreno y Rojas, pp.l-16.
• 1882. La enseñanza forestal en Francia. Revista deMontes. Vol. VI, p. 269 Yss.
• 1885. La repoblación de los montes y las obras públicas en Francia. Revista de Montes. Vol. IX, pp.105-109.
• 1885. Memoria relativa a la excursión forestal a laprovincia de Gerona en 1882. Madrid. Imp. Moreno yRojas, pp. 1-132.
• 1886. El cólera y los montes. Revista de Montes.Vol. X, pp. 183-185.
• 1887. Las dunas deTorroella de Montgrí. Revista de Montes.
• 1888. Noticias sobre el alcornoque y la industria corchera. Revista de Montes. Vol. XII, pp. 282-291, 345-349, 362-370 y 383-389. ~
• 1888. El corcho. Revista de Montes.
• 1888. Repoblación de las cabeceras de las cuencas hidrológicas. Revista de Montes.
• 1888 Observaciones sobre la plaga de Ocneria dispar L. Anales de la Sociedad Española de Historia Natural (Actas). XVIII, p. 79. Madrid.
• 1888 Plaga de orugas en los alcornocales del Bajo Ampurdán. La Publicidad 1888.10.11. Barcelona.
• 1889. Dunas procedentes del Golfo de Rosas. Revista de Montes.
• 1890. Selvicultura o cría y cultivo de los montes. Madrid.
• 1894 La lagarta de los encinares y alcornocales. Revista de Montes, p. 209.
• 1895. Alcornocales e industria corchera. Madrid.1895, 1907.
• 1897. Las dunas del Golfo de Rosas. Revista de Montes.

Per saber-ne més

• Camps i Arboix, J., 1969. Història de l'agricultura catalana. p. 338. Barcelona: Ed. Tàber.
• Nadal, A. “L’enginyer Primitiu Artigas i el col·lectiu d’enginyers de forests catalans de finals del segle XIX”.
• Puig y Larraz, G. “Ilmo. Dr. D. Primitivo Artigas y Teixidor (notícia necrològica)” (incl. Reseña bibliográfica). Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural. Tomo X ,1910, p. 122-125.  Madrid.