Doctor en medicina i ciències, estudià geologia a París i en fou catedràtic a la universitat de Madrid. Publicà Manual de geología, Tratado de geología agrícola. Teoría y práctica de pozos artesianos, Origen, naturaleza y antigüedad del hombre, Descripcions de viatges europeus i altres nombrosos estudis.
Féu les descripcions geològiques de distintes províncies espanyoles, entre les quals, les de Castellò (1859) i València (1893). El seu germà, Josep Vilanova i Piera ( València 1863- Picassent, Horta 1884), enginyer de mines ( 1861), fou enginyer en cap a Màlaga, Terol, Almeria i València (1875-85) i membre de diverses entitats científiques.