Enginyer Industrial i de camins i matemàtic. Estudià a Charlottenburg (Berlín), Barcelona i Madrid. Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid. S’especialitzà en ciències També exercí una activitat pedagògica important. Publicà articles a la “Revista de la Academia de Ciencias”, de Madrid, i al butllatí de l’Institut de Ciències de Barcelona. Fundà un seminari físico-matemàtic, on aplegà els científics més valuosos del seu temps. Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1911. També fou col·laborador de la Col·lecció Minerva, on publicà El radi.
El 1919 fundà l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades i en fou director; també fou professor de la secció d’electrotècnia de l’Escola del Treball. Molt interessat per les teories dels quanta i de la relativitat, féu venir a Barcelona professors com Levi-Civita, Albert Einstein (amb el qual tingué converses científiques que complagueren molt el savi alemany) i altres. Dirigí una sèrie de monografies científiques que eren una recopilació d’aquestes conferències i de pròpies i d’altres, com J. Palacios, J. Rey Pastor, Hadamard, etc, editades per l’Institut d’Estudis Catalans dins la sèrie “Cursos de Física i Matemàtica”.
Fou director d’obres dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, dirigí (1923-25) i projectà les de construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona i les d’altres línies de ferrocarrils de Catalunya. Dirigí la Compañía Telefónica Nacional de España i fou membre del CSIC. Guanyà a Madrid la càtedra d’equacions diferencials, de nova creació.
Obres principals
- Els elements discrets de la matèria i la radiació (1910)
- Corrientes marinas (1941)
- Neologismos, arcaísmos en plática de ingenieros (1946)
PER SABER-NE MÉS:
Galería d'imatges
