Ramon Margalef era professor emèrit d’Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. El passat 23 de Maig del 2004, malauradament, Ramon Margalef ens va abandonar i, rera d’ell, va deixar un llegat científic i humà inigualable.

Ramon Margalef, sens subte un dels científics més importants que ha donat el nostre país, havia treballat a l’Institut de Biologia Aplicada (1946-1951), i a l’Institut d’Investigacions Pesqueres, el qual dirigí durant 1966-1967. Constituí el Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, des del qual formà un bon nombre d’ecòlegs, limnòlegs i oceanògrafs. Val a dir, que fou el primer catedràtic d’Ecologia d’Espanya. Entre els seus treballs, destaquen l’aplicació de la Teoria de la Informació als estudis ecològics, i la creació de models matemàtics per a l’estudi de les poblacions. D’entre la seva prolífica obra, cal esmentar: Comunitats Naturals (1962), Perspectives en teoria ecològica (1968), Ecologia (1974), La Biosfera (1980), Limnologia (1983) i Teoria dels sistemes ecològics (1991). Ha rebut diversos guardons, com són la primera edició del Premi Huntsman (el «Nobel» de la mar), el Naumann-Thienemann de limnologia, el premi Ramón y Cajal i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

El mateix any de la seva mort, el 2004, la Generalitat de Catalunya presidida pel molt honorable Pasqual Maragall va convocar el PREMI RAMON MARGALEF D’ECOLOGIA, amb una periodicitat anual i d’àmbit internacional.

Obres principals

• Comunitats Naturals (1962)
• Perspectives en teoria ecològica (1968)
• Ecologia (1974)
• La Biosfera (1980)
• Limnologia (1983)
• Teoria dels sistemes ecològics (1991)

Per saber-ne més

• Mateu, G. (2009). Ramon Margalef i Guillem Colom: diàleg epistolar entre dos savis, mestres i pioners de la ciència. Universitat de les Illes Balears.

Galería d'imatges