Va presidir, entre 1970 i 1974, l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de les Balears.

Fou rector de la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1976 i el 1977 (etapa durant la qual va contribuir a crear la Facultat de Medicina i una càtedra de Farmacologia Clínica), Conseller de Sanitat del 1980 al 1988 i d'Ensenyament del 1992 al 1995. Aquest darrer any va passar a presidir la Junta del Patronat de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i de la Fundació del Teatre Fortuny de Reus.

El 1994 va rebre el primer Doctorat Honoris Causa de la Universitat Oberta de Catalunya, institució que va impulsar durant l'època en que va ocupar el càrrec de Conseller d'Universitats i Investigació de la Generalitat de Catalunya. Des de l'any 2002 fins a la seva mort fou president de l'Institut d'Estudis Catalans. Laporte, que durant la seva trajectòria professional es va dedicar, entre d'altres, a les ciències biològiques, la endocrinologia i la farmacologia, va portar a terme diversos estudis sobre la funció tiroidal i la seva modificació pels fàrmacs. Va ser també professor auxiliar durant quasi 20 anys, catedràtic a Cadis i a València.

Galería d'imatges