Botànic i historiador de la Botànica. Es llicencià en Farmàcia a la Universitat de Barcelona 1927 i s?hi doctorà a Madrid el 1936. Esdevingué botànic sota el mestratge d?Antoni de Bolòs, Pius Font i Quer i Josep Cuatrecasas.
Entre 1926 i 1939 treballà activament en Botànica, sobretot història de la Botànica, en què tingué com a mestre el farmacèutic originari de Montblanc i catedràtic duniversitat a Madrid Rafael Folch Andreu. Va col·laborar de manera molt rellevant en lelaboració de les definicions dels termes de Botànica per al diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra. Durant un curt període a cavall entre 1937 i 1938 fou batlle dOlot. Després hagué de servir com a farmacèutic militar, a lHospital Militar de Vallcarca, a Barcelona. Finalment, va haver dexiliar-se en acabar la guerra civil. Anà a Colòmbia, on fou professor de les Escoles Normals de Pasto i Pamplona, i de la Universidad de Antioquia a Medellín. Feu treball de camp, sobretot amb o per a Cuatrecasas, que també shavia exiliat a Colòmbia, abans danar a establir-se definitivament als EUA. El 1967 tornà a Olot. El darrer període de la seva vida fou fructífer en treballs historicobotànics i de divulgació cultural, tant en revistes locals i comarcals com en la Gran Enciclopèdia Catalana, per a la qual redactà moltes notes biogràfiques de científics. Fou membre de la Institució Catalana dHistòria Natural.
Obres principals
- Vayreda, fitògraf (1926)
- A propòsit de la Comissió Científica del Pacífic (1929)
- Texidor como naturalista (1935)
- Francisco Bolós y la cultura de su tiempo (1936)
- Lantic Jardí Botànic de Barcelona i les ensenyanvces annexes (1949)
- Noticia etnobotánica acerca del ulluco en Colombia (1967)
- El pensament viu dEstanislau Vayreda i Viola (1981)
- Estanislao Vayreda, farmacéutico y botánico (1981)
- Pàgines olotines i notícies de naturalistes catalans (1984).