Sacerdot (1908). Deixeble de Font i Sagué, els estudis del qual popularitzà i renovà, i també d'Almera i de Bofill i Poch. Estudià els crustacis, els graptòlits i els mol·luscs, especialment els paleozoics.
Fou professor al Seminari Conciliar, a la Universitat de Barcelona en mineralogia, botànica i cristal·lografia i a l'Escola d'Agricultura de Barcelona. Féu estudis d'hidrogeologia al Pirineu central i investigà les formacions petrolíferes de Sant Joan de les Abadesses i de Ribesalbes. Fundà l'observatori meteorològic de Viella i publicà treballs sismològics. Dirigí el Servei del Mapa Geològic de Catalunya 1:100 000 publicat per la Mancomunitat des del 1917, i regí la secció de paleontologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (1919-22). Descobrí minerals desconeguts, una espècie d'Elephas (1922) i estatòlits del Paleozoic. Publicà un gran nombre de treballs sobre temes diversos de ciències naturals.
Obres principals
- Sota terra (1909)
- La espeleología de Cataluña (1911)
- Cuenca potásica de Cataluña (1926)
- Expedició científica per la Fennoscàndia (1931)