Portada » Científics » Faura i Sans, Marià

Faura i Sans, Marià

Barcelona 1883 - Barcelona 1941. Geòleg, Paleontòleg, Sacerdot

Sacerdot (1908). Deixeble de Font i Sagué, els  estudis del qual popularitzà i renovà, i també d'Almera i de Bofill i  Poch. Estudià els crustacis, els graptòlits i els mol·luscs,  especialment els paleozoics.

Fou professor al Seminari Conciliar, a la Universitat de Barcelona en mineralogia, botànica i cristal·lografia i a l'Escola d'Agricultura de Barcelona. Féu estudis d'hidrogeologia al Pirineu central i investigà les formacions petrolíferes de Sant Joan de les Abadesses i de Ribesalbes. Fundà l'observatori meteorològic de Viella i publicà treballs sismològics. Dirigí el Servei del Mapa Geològic de Catalunya 1:100 000 publicat per la Mancomunitat des del 1917, i regí la secció de paleontologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (1919-22). Descobrí minerals desconeguts, una espècie d'Elephas (1922) i estatòlits del Paleozoic. Publicà un gran nombre de treballs sobre temes diversos de ciències naturals.

Obres principals

  • Sota terra (1909)
  • La espeleología de Cataluña (1911)
  • Cuenca potásica de Cataluña (1926)
  • Expedició científica per la Fennoscàndia (1931)


Galería d'imatges

Faura i Sans, Marià