Estudià a Barcelona amb Bartomeu Robert i Jaume Pi i s'especialitzà en ginecologia, especialitat de la qual fou catedràtic a la facultat de medicina des del 1893, i fou un dels introductors de la cirurgia ginecològica.
Fou president de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1897-98 i 1902-04), de l'Acadèmia de Medicina (1914) i de la secció de ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (1911-16), i presidí el Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana (1913).
Obres principals
- Tratado de ginecología (1903-06)