Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona i a l'escola de fisiologia d'August Pi i Sunyer i a l'Institut de Fisiologia (1920).
Fou director del laboratori de patologia dels Serveis Tècnics d'Agricultura de Catalunya (càrrec del qual fou destituït el 1924 per la Dictadura) i secretari i posteriorment president (1935-63) de la Societat de Biologia de Barcelona i de la posterior Societat Catalana de Biologia. Estudià les malalties metabòliques i endocrines: fou bàsic a l'època el seu text Fisiología y patología de las glándulas endocrinas (1926), que inicià les "Monografies Mèdiques" d'Aiguader. Fundà "La Medicina Catalana" i en fou redactor en cap (1933-38), amb la col·laboració de metges occitans i catalans. Participà activament en el moviment polític catalanista: fou vice-president d'Acció Republicana de Catalunya (1930) i un dels fundadors d'Acció Catalana Republicana. S'exilià el 1939. Membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans (1946), passà a numerari el 1950.
Obres principals
- Fisiología y patología de las glándulas endocrinas (1926)
- La nostra gent: Dr. Turró (1926)
- Letamendisme i unitat psicosomàtica (1926)