L’any 1872 les aules catalanes van començar a acollir dones amb vocació mèdica malgrat les dificultats que els suposava l’accés a l’ensenyament. Aleu i Riera va ser una de les pioneres i es va convertir en la primera dona llicenciada en medicina i cirurgia a Espanya i també la primera en obtenir el grau de doctorat.

Aleu i Riera va néixer 3 d’abril de 1857 a Barcelona. Va ser la única filla del matrimoni Aleu i Riera. Va rebre educació de professors particulars, va cursar estudis de segon ensenyament en un institut de Barcelona i finalment va ingressar a la Facultat de Medicina, el setembre de 1874, un cop acabats els estudis de batxillerat. L’any 1879 va acabar els estudis però no serà fins el juny de 1882 que rep l’autorització per fer l’examen de llicenciatura en el que va obtenir la qualificació d’excel·lent en totes les assignatures. A l’octubre va aconseguir finalment el doctorat, amb la seva tesi De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer. La tesi estava  precedida d’una carta del Dr. Joan Giné i Partagàs, en la què remarcava ser testimoni de l’aptitud natural de la dona pels estudis teòrics i pràctics de la carrera  mèdica.

En aquella època la dona no trobava sinó dificultats per a poder cursar estudis superiors i, un cop acabats, aconseguir el títol oficial i el consegüent dret a exercir la professió. Durant aquest temps les seves demandes  i les de Maria Helena Maseras i Ribera, que juntament amb Martina Castells Ballespí son les tres primeres metgesses a l’Estat espanyol, van tenir ampli ressò en els diaris de la època i van originar un debat en el si del Consejo de Instrucción Pública (màxim òrgan administratiu i consultiu en matèria d’ensenyament a l’època).

Trajectòria professional

Aleu i Riera va viure i exercir primer en un edifici de la Rambla dels Caputxins (a prop del Gran Teatre del Liceu) i després es va traslladar al número 31 de la Rambla Catalunya, on va exercir la medicina durant 25 anys en les especialitats de ginecologia i medicina infantil . Va ser també professora d’higiene domèstica a l’Acadèmia per a la Il·lustració de la Dona, al número 10 de la Rambla de Canaletes. Destacar que aquesta acadèmia va ser fundada per l’arpista i intel·lectual liberal Esmeralda Cervantes, pseudònim de Clotilde Cerdà Bosch, filla del famós arquitecte Idelfons Cerdà.

Va obtenir una àmplia acceptació entre tots els sectors socials, i comptava entre les seves pacients femenines des de membres de la burgesia, passant per artistes, dones acollides en institucions benèfiques i infants de la Casa de la Caritat de Barcelona. En els inicis de la seva professió va escriure en una ocasió: «En els pocs mesos que porto de pràctica, he visitat malaltes que feia més de 6 anys que tenien una dolença, i que em van declarar que haurien deixat que en passessin molts més, si no haguessin tingut ocasió de consultar amb una senyora».

A la seva tesi assenyalava que les diferències entre nenes i nens responien a les diferències en l’educació, i que s’hauria de procurar que «los colegios para señoritas estén a nivel de los mejores que hay para señoritos». A banda de la seva tesi doctoral va escriure molts textos de caràcter divulgatiu, orientats a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l’àmbit de la maternitat, com ara Consejos a una madre sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños. També criticava les obligacions que s’imposaven a les dones en la manera de vestir: «La prenda que más daño causa al cuerpo de la mujer es el corsé. Se lleva muy apretado, para aumentar la delgadez del cuerpo. ¡Como si lo delgado fuese equivalente de lo hermoso!».

Vida privada

El 1883 es va casar amb Camil Cuyás Martí, barceloní de família burgesa i de professió agent de borsa. Va tenir dos fills, Joan i Camil. El més gran, Joan, va estudiar enginyeria industrial i el petit, Camil, va estudiar medicina.

Una gran desgràcia va colpir els últims anys de la seva vida. El seu fill Camil va morir als 21 anys d’una tuberculosis aguda a l’Hospital Clínic, on havia començat a exercir com a internista. Aquesta circumstància va precipitar la seva mort a l’edat de 56 anys, el 18 de febrer de 1913. Al seu enterrament van assistir personalitats de l’època i els nens i les nenes de la Casa de la Caritat als qui durant tants anys havia atès de forma gratuïta.

Obres principals

Aleu i Riera, D. (1882). Consejos a una madre. Sobre régimen, limpieza, vestido, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños. Barcelona: Ignacio Oliveres.

Aleu i Riera, D. (1883). De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer. Tesi doctoral defensada el 16 d’octubre de 1882 i publicada el 1883. Barcelona: Universitat de Barcelona. <http://www.tdx.cat/handle/10803/2257;jsessionid=2B9C699D05A3A74360086F2B4F08376F.tdx1 >

Més informació

• Candela, M. (ed.) (2003). «Antonio Prevosti Pelegrín: pionero de la Genética de Poblaciones en España y estudioso de la evolución». A Los Orígenes de la Genética en España. Madrid, Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales. ISBN: 84-95486-64-4.
• Diversos autors (1987). «Homenaje al Profesor Antonio Prevosti Pelegrín». Genética Ibérica, vol. 39, fasc. 3-4.
• Martínez, Ll. (2004). Metgesses de Catalunya. Barcelona: Pòrtic.
• Garcia, B. (2010). Juguen dames : les primeres universitàries: Helena Maseras, Dolors Aleu i Martina Castells. Barcelona: Ara llibres.
• Corbella i Corbella, J.; Domènech E. (2000). Metgesses a l’antiga Facultat de Medicina de Barcelona del carrer del Carme. Revista Gimbernat, vol. 33, p. 203-220.
• Flecha Garcia, C. (1996). La primeras universitarias en España. Madrid: Narcea.
• Ortiz Gómez, T.; Becerra Conde, G. (1996). Mujeres de ciencias. Feminae. Universidad de Granada.
• Ortiz Gómez, Teresa. (2006). Medicina, historia y género. Oviedo: KRK ediciones.

Agraïments

Volem agrair la col·laboració del Dr. Josep M. Camarasa per la seva ajuda en la confecció d’aquesta ressenya biogràfica.

Galería d'imatges