Fou catedràtic de Mecànica Teòrica (1835) i de Física Experimental (1841) de l’Institut de Barcelona, i de Química (1845) de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.

Doctor en Ciències (1846) i degà director de l’Escola Industrial, i el 1863, rector de la universitat. El 1845 presentà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual era membre resident, un telègraf inventat per ell que transmetia les lletres amb tota claredat, a raó de 40 per minut, i que millorà el 1850. A més de l’esmentat telègraf, els seus treballs d’investigació sobre electricitat i termologia foren publicats al butlletí de l’esmentada acadèmia. Fou membre d’honor de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de Madrid.

Galería d'imatges