Va cursar la carrera eclesiàstica (1923-35) i la de ciències naturals (1945-51) i, l’any 1959, es va doctorar a la Universitat de Barcelona. Fou continuador de l’escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i de la direcció del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, fundat pel canonge Jaume Almera.

Enginyer de mines i geòleg. Exercí a les mines de Linares (Andalusia) i Almadén (Castella la Nova) i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona; més tard (1883) dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses.

Doctor en medicina i ciències, estudià geologia a París i en fou catedràtic a la universitat de Madrid. Publicà Manual de geología, Tratado de geología agrícola. Teoría y práctica de pozos artesianos, Origen, naturaleza y antigüedad del hombre, Descripcions de viatges europeus i altres nombrosos estudis.

Eminent geòloga catalana. Va publicar llibres i més d’un centenar d’articles sobre tot en l’àmbit de l’estratigrafia i paleogeografia de Triàsic i Permià de Catalunya, Espanya i Europa occidental.