Cursà a Barcelona la carrera eclesiàstica i la de ciències naturals. El 1920 es doctorà a Madrid amb una tesi sobre el Juràssic de la província de Tarragona. S’inicià en geologia i paleontologia al museu geològic del seminari conciliar de Barcelona – museu fundat per Jaume Almera, de qui fou deixeble-, sota la direcció de Marià Faura i Sans.

Es llicencià en farmàcia (1933) i es doctorà en ciències naturals (1955). Catedràtic de paleontologia a les universitats d’Oviedo i de Barcelona (1961). Fou el creador i l’impulsor de l’Institut de Paleontologia de Sabadell.

Sacerdot (1908). Deixeble de Font i Sagué, els estudis del qual popularitzà i renovà, i també d’Almera i de Bofill i Poch. Estudià els crustacis, els graptòlits i els mol·luscs, especialment els paleozoics.

Especialista de referència mundial en l’estudi dels briozous fòssils. Membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del 1986. Científic i humanista, va ser fundador i director de la revista Contributions to Science.

Va cursar la carrera eclesiàstica (1923-35) i la de ciències naturals (1945-51) i, l’any 1959, es va doctorar a la Universitat de Barcelona. Fou continuador de l’escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i de la direcció del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, fundat pel canonge Jaume Almera.