Va començar a treballar en astronomia l’any 1952, una època marcada per la penúria econòmica i l’absència quasi completa de dones a la universitat del país. De fet, va ser la primera dona en ocupar un càrrec d’astrònoma professional a la universitat espanyola.

Fou director de l’Observatori Fabra. Descobrí 11 asteroides i 2 cometes. El 1905 obtingué el premi Janssen de la Societat Astronòmica de França i fou elegit membre de la Societat Astronòmica de Londres.

El 1865 començà a publicar, en revistes especialitzades franceses, articles sobre qüestions astronòmiques. Residí algun temps a França. Estudià els eclipsis de Sol visibles a Espanya el 1900 i el 1905.

«Explicava que de minyó, en retornar ja de vespre de Badalona a Alella, de tant contemplar l’estelada s’havia enamorat del firmament». Aquestes paraules de Josep M. Casals en record d’Isidre Pòlit exemplifiquen la passió per l’astronomia que des de ben jove va acompanyar la carrera d’aquest científic.

Doctor en ciències (1846) i en farmàcia (1846). Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Barcelona i a l’Escola Industrial.