Era el gran de sis germans, fill d’Agustina Timoner i Bagur i de Bernat Vaquer i Pons (capità d’artilleria i professor de l’Escola Popular de Guerra de Maó que, un cop acabada la Guerra Civil espanyola, va estar empresonat per la dictadura franquista fins a l’any 1943).
Va cursar l’ensenyament secundari a l’Institut de la plaça del Monestir de Maó i va aprovar l’examen d’estat, amb el qual s’acabava aquest cicle, l’any 1944 a l’edat de setze anys.
En acabar el batxillerat va començar a preparar l’examen d’ingrés a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports i tot preparant-lo va descobrir el gust per les matemàtiques. El 1949 es va matricular a la Universitat de Barcelona per a seguir els estudis d’aquesta disciplina, abans havia estat dos anys malalt de tuberculosis. L’any 1954 es va llicenciar en Ciències (secció d’Exactes) amb premi extraordinari.
Entre 1956 i 1958 completà la seva formació al Seminari Matemàtic d’Hamburg sota la direcció dels professors Ernst Witt (1911-1991), algebrista alemany deixeble d’Emmy A. Noether, que va ser qui li va proposar el tema de la seva tesi doctoral, i Wilhelm Blaschke (1885-1962), matemàtic austríac especialista en geometria diferencial i integral. Durant aquesta estada a Alemanya va estar becat pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas i el Deutscher Akademischer Austauschdienst (Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic). El 1959, va fer una estada de tres mesos a l’Institut Politècnic de Zuric on treballà en temes de geometria diferencial amb Beno Eckmann (1917-2008), matemàtic suís deixeble de Heinz Hopf. El 1960 es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb la tesi titulada “Sobre la parte p-fundamental del grupo de Brauer“, que va apadrinar el Dr. Joan Augé i que va aparèixer publicada aquest mateix any a Collectanea Mathematica.
Tota la seva vida professional, des del 1955 fins a la seva jubilació en complir setanta anys, va transcórrer a la Universitat de Barcelona. Als trenta-tres anys obtingué la càtedra de Geometria Mètrica i Geometria Diferencial d’aquesta universitat. Fou el més jove d’una generació de catedràtics que varen formar totes les promocions de matemàtics a Catalunya al llarg de gairebé vint anys, entre els quals cal recordar els doctors Francesc d’Assís Sales Vallès (Terrassa 1914 – Barcelona 2005), Enrique Linés Escardó (Logroño 1914 – Madrid 1988), Joan Augé Farreras (Barcelona 1919 – Barcelona 1993), Josep Teixidor Batlle (Llers 1920 – Llers 1998), Juan José de Orús Navarro (Barcelona 1921 – Barcelona 2005), Rafael Aguiló Fuster (Palma de Mallorca 1923 – Barcelona 1995), Joaquín M. Cascante Dávila (Barcelona 1925 – Barcelona 1998), Juan B. Sancho Guimerá (Morella 1926 – Salamanca 2011) i Rafael Mallol Balmaña (Barcelona 1926 – Barcelona 1988). Alguns d’ells havien estat professors del Dr. Vaquer durant la seva llicenciatura. Al llarg de tots aquells anys el Seminari Matemàtic de la Universitat de Barcelona convidava a alguns matemàtics estrangers de renom a impartir conferències que servissin d’estímul i inspiració als matemàtics més joves; destacaríem les impartides pels professors Ernst Witt i Jean A. E. Dieudonné (1906-1992), aquest darrer membre fundador del col·lectiu Nicolas Bourbaki, grup que va tenir una influència notable en l’ensenyament de les matemàtiques al nostre país durant la segona meitat del segle XX.
Cal recordar, valorar i agrair l’esforç que varen esmerçar els professors d’aquesta època per mantenir viva la publicació de Collectanea Mathematica. És la revista de matemàtiques més antiga de l’estat espanyol que havia estat fundada el 1948 pel Dr. José María Orts Aracil (Paterna 1891 – Barcelona 1968) amb la finalitat de poder-la bescanviar amb les publicacions matemàtiques d’altres centres i, d’aquesta manera, dotar al Seminari Matemàtic d’una biblioteca de referència. El Dr. Vaquer va participar en aquesta tasca com a Secretari de Redacció durant més de 15 anys.
Va ser el director de dues tesis doctorals: Joan Girbau i Badó, “Algunos resultados sobre cohomología de las variedades Kählerianas“, Universitat de Barcelona (1971), i Carlos Currás Bosch, “Sobre inmersiones isométricas de variedades riemannianas en espacios euclídeos“, Universitat de Barcelona (1977).
Amoïnat des de bon començament per la qualitat de la docència, inquietud que el va acompanyar tota la seva vida, l’any 1960 va publicar amb el Dr. Teixidor un llibre introductori a les matemàtiques conegut popularment com el “Teixidor-Vaquer”. Durant anys va ser el text de referència dels estudiants de primer curs de les carreres de ciències, l’aleshores anomenat curs selectiu. Del Curso de Matemáticas dels doctors J. Teixidor i J. Vaquer se’n varen fer onze edicions entre 1960 i 1976.
A la seva activitat docent a la universitat cal afegir-hi l’organització, també durant molts anys, de la Olimpíada Matemàtica, adreçada a alumnes de Batxillerat i de cicles formatius de Formació Professional.
Compromès amb el país i la seva llengua, des del curs 1965-66, en ple franquisme, va impartir les classes de Geometria Diferencial del 5è curs en català; va ser l’únic professor de la Facultat que en aquesta època gosà incomplir l’obligatorietat de fer la docència en castellà.
Malgrat no ser del seu grat l’activitat administrativa i de gestió va ser Degà de la Facultat de Matemàtiques (actualment de Matemàtiques i Informàtica) de la Universitat de Barcelona entre 1976 i 1978. L’any 1978 fou escollit membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1989 va passar a ser-ne membre numerari adscrit a la Secció de Ciències i Tecnologia. Durant quatre anys, del 1991 al 1995, fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques.
La biografia del Dr. Vaquer seria manifestament incompleta sense destacar la seva bonhomia, i també l’activitat humana i social que, juntament amb la seva esposa Mercè Guilemany i Bas, va fer sempre, ajudant tothom que ho hagués de menester i molt especialment als més desafavorits.
Referències
[1] J. Vaquer. Sobre el producto ordinal de dos conjuntos fijos. Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, 54(2), 1960.
[2] J. Vaquer. Sobre la parte p-fundamental del grupo de Brauer. Collectanea Mathematica, 12(2) 103-129, 1960.
[3] J. Vaquer. Geometría diferencial de las familias de planos. Collectanea Mathematica, 13(1-2) 169-182, 1961.
[4] J. Teixidor, J. Vaquer. Curso de Matemáticas. Primera edició 1965.
[5] A. Reventós, S. Xambó. Entrevista al doctor Josep Vaquer i Timoner. SCM/Notícies No. 11, 1999.
Agraïments
Galería d'imatges
