Catedràtic d’histologia vegetal i animal de la Facultat de biologia  de la Universitat de Barcelona. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències  i Arts de Barcelona (1982) i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya  (1983). Entre les seves aportacions a la ciència catalana, cal destacar l’impuls en la microscòpia electrònica i en  la creació dels Serveis científics tècnics de la Universitat de Barcelona.

Nascut a la tarragonina ciutat de Torredembarra, va ser fill del metge Ferran Vallmitjana Borrull i d’Antònia Rovira Bofill. Després de fer el batxillerat intern a Tarragona, als germans Maristes de la Salle, va finalitzar els seus estudis a la Universitat de Barcelona en Ciències (Secció Naturals) el 1934, tot i que no va obtenir el títol fins passada la guerra, el 1940. En finalitzar la llicenciatura, va publicar el primer treball científic: «Tinció en viu dels hidrozous amb blau de metilè».

Quan va esclatar la guerra civil espanyola, es trobava a Madrid, on havia anat amb d’altres companys per presentar-se a oposicions per a institut. Durant la guerra, va lluitar al bàndol republicà en seccions de transport, com a conductor de camions, cotxes i motos. Passat el conflicte, va ser nomenat auxiliar temporal, després adjunt (1940-1949) a la Universitat de Barcelona. Va desenvolupar l’ensenyament de l’assignatura de Tècnica Microgràfica i va ser l’introductor a la seva facultat de l’assignatura de Bacteriologia i Protozoologia. El 1946 va ser nomenat doctor en ciències naturals a Madrid, amb la tesi «Sobre el condrioma de la fibra muscular estriada». Des del 1950 fins la seva jubilació el l985, va ocupar la Càtedra d’Histologia Vegetal i Animal de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

La seva activitat científica es va centrar en l’estructura del citoplasma, l’estudi dels protozous i els mètodes i tècniques en microscòpia. El seu tema principal d’investigació va versar sobre aspectes ultraestructurals de la fibra muscular estriada, en particular del condrioma. A més, va ser l’impulsor de l’adquisició del primer microscopi electrònic de les universitats catalanes i va crear la Comissió de microscòpia electrònica (1956) que finalment es materialitzà el 1965, dirigint la instal·lació i posada a punt del Servei de microscòpia electrònica (1966). Va fer instal·lar un microscopi Philips 200 i un Tesla BS 242-D, ambdós de transmissió, i el 1972 va aconseguir un Cambridge Stereoscan S4 d’escaneig. De fet aquest Servei, conjuntament amb el d’espectroscòpia, va ser el precursor de l’actual Servei científic i tècnic de la Universitat de Barcelona. Ell va ser el director del Servei de microscòpia electrònica fins el 1984. Com va expressar el doctor Josep A. Bombí en la necrològica que li va dedicar la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (2007), «es va formar una veritable escola de microscòpia electrònica amb molts professors i tècnics superiors que amb el temps han aconseguit gran prestigi científic i tècnic. Aquest grup va ser en gran part el nucli inicial dels Serveis científics tècnics. Crec que aquesta va ser una de les grans aportacions que va fer al nostre país.»

També va ser col·laborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques com a cap de la secció d’histologia aplicada de l’Institut de Biologia Aplicada. Al mateix temps, va ser secretari de la Facultat de ciències i tècnic cap de serveis del Laboratori municipal de Barcelona a la secció de control d’aigües (1947-1960), treball que va simultaniejar amb la Càtedra durant un temps i amb el càrrec de degà en funcions de la Facultat de Biologia (1977-1979).

Va formar part de diverses acadèmies i societats: de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1982); de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1983); va ser un dels primers socis de la Sociedad Española de Microscopía Electrónica i de la Sociedad Española de Biología Celular; membre de la Institució Catalana d’Història Natural i de la Societat Catalana de Biologia, dues societats filials de l’Institut d’Estudis Catalans en les quals ocupà alguns càrrecs (vicepresident de la primera el 1974 i vicepresident primer i després president de la segona, de 1982 a 1984). També va ser soci de la Real Sociedad Española de Historia Natural, de la Sociedad Española de Histología, del Groupement de Protistologues de Langue Française i de l’Ateneu Barcelonès.

Després de la seva jubilació va continuar participant assíduament en les diferents activitats científiques de les institucions de les quals era membre ja que fins al final de la seva vida va gaudir d’una gran lucidesa intel·lectual. Com reflectia la nota de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, el 2005, en motiu del traspàs a numerari emèrit, «amb els seus noranta anys manté la seva presència activa en les nostres sessions científiques i administratives». Va morir el 15 de gener del 2006 a l’edat de noranta-un anys.

Obres principals

• Observaciones sobre los corpúsculos birrefringentes de los ciliados (Vallmitjana, Gadea, Parés, 1955)
• Consideraciones críticas comparadas sobre algunos componentes del protoplasma (Vallmitjana, 1982)
• Algunos aspectos de la anatomía microscópica y sus relaciones con la técnica : el centriola (Vallmitjana, 1983)
• Tres microscopis antics de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (Vallmitjana, Vallmitjana, Rico, 1998)

Per saber-ne més

• Bombí, J. A. (2007). «Necrològica: Prof. Lluís Vallmitjana i Rovira. In memoriam. (1914-2006)» Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, vol. 22, núm. 1, p. 26-27. [Consultable en línia, <www.ramc.cat>]
• Lluís Vallmitjana i Rovira [en línia, any de creació: 2010]. A Viquipèdia  <http://ca.wikipedia.org>. Consultat el 8 de desembre del 2011.

Agraïments

Volem agrair la col·laboració de la família Vallmitjana en la redacció de notes biogràfiques que han estat d’ajuda en la confecció d’aquesta biografia. Fotografies cedides per la família Vallmitjana.

Galería d'imatges