Nascut a Barcelona el 1883, en quedar-se orfe, estudià en un internat a Charlottenburg (Berlín). Tornà a Barcelona per a revalidar els estudis secundaris i entrar a la Facultat de Ciències, inicialment per a preparar l’ingrés a l’Escola d’enginyeria industrial de Barcelona. Veient el seu talent en matemàtiques i física, els professors el convenceren de donar prioritat a les ciències. D’aquesta manera, completà la llicenciatura en ciències el 1904. A continuació, anà a Madrid per a fer-hi els cursos de doctorat. El 1904, llegí dues tesis: una en física -el seu objectiu inicial- i l’altra, en matemàtiques. Va ser professor ajudant a Madrid i el 1906 guanyà la càtedra de Mecànica Racional de la Facultat de Ciències de la Universitat de Saragossa. El 1907 guanyà la càtedra d’Acústica i Òptica de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. Aviat la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona li concedí el premi Agell per un treball sobre dinàmica dels fils. Aquest premi comportava ésser escollit membre de l’entitat en la qual llegí el seu discurs d’entrada el 1909. A la Universitat de Barcelona, participà el 1908 en les gestions -que no resultaren- de crear una escola d’enginyeria elèctrica. Per la seva banda, acabà els estudis d’enginyeria industrial en presentar el projecte final de carrera el 1909. En la mateixa època, participà en la creació de l’Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències, el primer congrés de la qual se celebrà a Saragossa la tardor del 1908.

El 1911, en formar-se la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, fou escollit com un dels seus set membres fundadors. El 1914, fou designat assessor del Consell d’Investigacions Pedagògiques de la Diputació de Barcelona. El mateix any 1914 guanyà per concurs la plaça de professor d’automobilisme de l’Escola del Treball. Arran de la crisi que portà que la Diputació trenqués el seu suport a l’Escola d’Enginyers Industrials, proposaren a Terradas d’elaborar un projecte d’ensenyaments tècnics alternatius per completar els ensenyaments de l’Escola Industrial de Barcelona. El resultat fou la creació el 1917 de l’Institut d’Electricitat Aplicada, ampliat a la Mecànica el 1919. Aquest centre, que combinava ensenyament d’enginyeria, taller tècnic i laboratori d’assaig, esdevingué una referència tècnica, tot i que fou dissolt el 1928 amb la dictadura de Primo de Rivera. Terradas obtingué un pressupost molt important per a crear un laboratori d’electricitat i mecànica, que formà el 1919 el Laboratori General d’Assaigs coordinant aquest laboratori amb els de les altres escoles de l’Escola Industrial: químic, tèxtil, de tintoreria, d’adoberia i agrícola. Terradas en fou el director fins 1924.

D’altra banda, com a tècnic, el 1916 va guanyar la posició de director de la Xarxa de telèfons de la Mancomunitat. Emprengué amb intensitat el projecte que Prat de la Riba havia concebut d’establir comunicació telefònica a tot el territori de Catalunya. El 1922 caducava la concessió de Barcelona i la Mancomunitat aspirava unir els més de 6.000 abonats arreu de la ciutat amb els 10.000 de Catalunya. L’Estat espanyol ho impedí. També com a part de l’ideari de Prat de la Riba, Terradas fou nomenat el 1918 director dels Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat. El seu nomenament fou objectat pel Cos de Camins. Llavors, Terradas aconseguí que l’Escola de Camins de Madrid, l’única a Espanya llavors, acceptés que entre juny i setembre de 1918 passés els 20 exàmens que li suposaren guanyar el títol d’enginyer de camins. L’Oficina que dirigí preparà quatre projectes de ferrocarrils secundaris que, a causa de la dictadura de Primo de Rivera, no es van portar a terme, tot i que algun estava en procés avançat de preparació.

A principi de 1923, acceptà fer-se càrrec de la direcció de la construcció de l’anomenat Metropolità transversal, un projecte pensat com a enllaç ferroviari entre Sants i l’estació del Nord, però que Terradas i els seus col·legues convertiren en un metro, avui en dia un tram de la línia 1. El 1924 acabà la primera línia de metro -de Lesseps a Liceu, amb un ramal fins al Port per la Via Laietana. El ferrocarril que Terradas construïa es creuava amb l’altre a la plaça de Catalunya. El metropolità Transversal s’inaugurà el 1926 i fou un element molt destacat per a la connexió amb Montjuïc durant l’Exposició Universal de 1929.

Terradas ve fer compatibles les ocupacions docents a la Universitat i a l’Escola Industrial, la direcció de serveis tècnics i la direcció d’una gran obra pública, com la del Metro, amb l’estudi i l’aprofundiment en diversos camps de les matemàtiques, la física i l’enginyeria. En realitat, sembla que cada projecte tècnic el portaven a l’estudi del camp en general i els seus aspectes teòrics. L’any 1926 pronuncià una conferència sobre estabilitat d’estructures que no podem deslligar de la construcció dels túnels i estacions del metro.

L’interessaven igualment els desenvolupaments de la física i de les matemàtiques i, en aquest sentit, organitzà els cursos corresponents a aquestes matèries dins dels Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi promoguts des de 1915 per la Mancomunitat. Hi donà alguns cursos (sobre “els elements discrets de la matèria i la radiació, 1915; teoria de la lluna, 1916; teoria de la relativitat 1920-1921) i hi convidà Julio Rey Pastor (1915), Béla Szilard (1916, 1917), Tullio Levi Civita (1921), Jacques Hadamard (1921), Hermann Weyl (1922), Arnold Sommerfeld (1922), Albert Einstein (1923), Béla Kerékjártó (1923). Sabem que establí contactes i amistat amb alguns d’aquests professors, com ara Julio Rey Pastor i Hermann Weyl. Einstein declarà la seva admiració pel talent de Terradas. La llista de professors convidats és molt representativa de l’avantguarda de la física i les matemàtiques de l’època, tot i que, en el cas del darrer convidat, Kerékjártó, era un jove emergent que feu una estada d’estudi amb Terradas i, més endavant, esdevingué una figura prou rellevant.

Terradas publicà diversos treballs a l’Acadèmia de Ciències i Arts i a l’Institut d’Estudis Catalans i, al mateix temps, des d’almenys 1908 fins 1935 , fou redactor de l’Enciclopèdia Espasa, on preparà, sovint amb l’ajut de col·laboradors, una gran quantitat d’entrades de física, matemàtiques, enginyeria i construcció, en alguns casos treballs extensos amb abundant bibliografia.

Entretant, el 1924 va deixar els seus càrrecs a la Mancomunitat i la International Telephone & Telegraph (ITT) el captà, de manera que Terradas esdevingué un dels tècnics del nou monopoli telefònic impulsat per la Dictadura, la Companyia Telefònica Nacional de Espanya (CTNE).

L’any 1927 Terradas fou designat com a membre de l’Assemblea Nacional, una mena de parlament consultiu creat pel dictador Primo de Rivera per a suplir les Corts elegides democràticament. Terradas hi participà com a enginyer i professor. En residir a Madrid, això propicià que diversos col·legues de la Universitat de Madrid proposessin el seu nomenament com a catedràtic d’equacions diferencials. També fou cridat per Emilio Herrera per a ser professor de la nova Escola Aerotècnica, on s’acabaren formant els primers enginyers aeronàutics. El 1929, Terradas també assumí ser director general de la CTNE, un any especial perquè s’havia de renegociar el contracte amb l’Estat espanyol.

Amb la proclamació de la II República, cessà de la direcció de la CNTE i es posà en qüestió el seu nomenament com a catedràtic d’equacions diferencials. Acceptà presentar-se a unes oposicions i, tot i ser l’únic candidat, el tribunal deixà vacant la plaça. El seu antic mestre de Barcelona, Eduard Fontserè, deixava vacant la càtedra de Mecànica racional de Barcelona per a assumir la de Geofísica. Tenint present que Terradas havia guanyat una oposició de Mecànica racional a Saragossa, el 1932 el Ministeri concedí a Terradas ocupar la de Barcelona. Tot i establir-se a Barcelona, continuà les seves classes a l’Escola Superior Aerotècnica i donà cursos d’Estadística a la Universitat Complutense. A Barcelona, reincorporat a l’Institut d’Estudis Catalans, propicià la creació el 1933 del Centre d’Estudis Matemàtics, la direcció del qual recaigué en Pere Pi Calleja quan tornà d’una estada de recerca a Alemanya. Donà cursos al nou Centre i, entre altres coses, provà d’integrar Julio Rey Pastor, catedràtic a Buenos Aires des de 1920, però que havia mantingut la càtedra de Madrid fins que les autoritats republicanes el feren cessar.

Amb l’esclat de la Guerra civil, el 1936 Terradas sortí d’Espanya deixant-hi la seva família. Estigué a Paris i, molt aviat, fou convidat per ser professor a la Universitat de La Plata, a Argentina, gràcies a les gestions de Rey Pastor. Entre 1937 i 1941, a més de classes a la Universitat, Terradas participà en una campanya de l’Observatori de La Plata per a mesurar el meridià argentí i el nivell del mar a la Patagònia. Igualment s’incorporà a una enginyeria que dissenyà diverses instal·lacions i presentar un projecte per un aeroport terrestre i marítim per Buenos Aires.

L’any 1939, el govern de Franco inicià les gestions per a reincorporar a Rey Pastor i Terradas a la Universitat de Madrid. Anà a Espanya el 1940 i ocupà la càtedra de Física Matemàtica de la Universitat Complutense, però tornà a l’Argentina (acompanyat per la seva esposa). El 1941 anà de nou a Espanya per a donar els cursos corresponents, pensant a tornar a Argentina, però el govern espanyol li ho impedí, a causa del perill de la Segona Guerra Mundial. El 1942 fou nomenat president del patronat de l’Institut Nacional de Tècnica Aeronàutica (INTA), des d’on impulsà la recerca tècnica en aquest camp. Preparà un curs de mecànica quàntica i un d’hidrodinàmica per a l’Acadèmia militar d’enginyeria. Era membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de Madrid des de 1933. El 1942, l’escolliren membre de la Reial Acadèmia de la Llengua.

Fou contractat per l’Institut Nacional d’Industria i fou el primer president d’ENDESA (1944), empresa pública de producció d’electricitat. Com a primera instal·lació, dirigí la construcció de la central tèrmica de Compostilla, a Ponferrada, inaugurada el 1949.

A Madrid, visqué a la residència de catedràtics de la Universitat i, després, a l’Hotel Palace, on ocupava dues habitacions, una d’elles per a la seva biblioteca. La mort el sorprengué a Madrid el maig de 1950. Les seves despulles foren traslladades a Barcelona a bord d’un avió militar.

El 1977, els descendents de Terradas contactaren la Secció de Física de la Societat Catalana de Ciències per fer realitat el desig expressat per Terradas: que la seva biblioteca fos dipositada a l’Institut d’Estudis Catalans. El material bibliogràfic està actualment a la Biblioteca de Catalunya, que preserva igualment una part del seu arxiu personal, tot i que l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans és qui conserva el conjunt més important del material personal i de treball de Terradas.

Publicacions

• Hi ha un llistat de publicacions de Terradas, amb discussió de les atribucions (en cas d’obres no signades), a Cinquanta anys de ciència i tècnica (1987). Altres versions a Roca Rosell, Sánchez Ron (1990) i a Roca Rosell (1995).

PER SABER-NE MÉS

• Cinquanta anys de ciència i tècnica a Catalunya. Entorn l’activitat científica d’E. Terradas (1883 1950) (1987), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.  Amb contribucions de Guillermo Lusa, Antoni Roca Rosell, Jaume Rosell, Isabel Serrà, Thomas Glick, Leonardo Villena, José Manuel Sánchez Ron, Josep M. Tura Soteras, Manuel Valera Candel, Mariano Hormigón, Santiago Garma, Carlos López Fernández, Carmen Gavira, Joan Vernet i Ginés i Víctor Navarro Brotons. https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=cataleg&subModuleName=cerca_avanzada&idCatalogacio=1814
• ORTIZ, Eduardo, ROCA ROSELL, Antoni, SÁNCHEZ RON, José Manuel (1989) «Ciencia y Técnica en Argentina y España (1941 1949) a través de la correspondencia de Julio Rey Pastor y Esteban Terradas», Llull, vol. 12, núm. 22, 33-150. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=62056
• ROCA ROSELL, Antoni (1995) «Esteve Terradas i Illa. Barcelona, 1883 – Madrid, 1950. La Física Tècnica». Dins J.M. CAMARASA, Antoni ROCA ROSELL (dirs) Ciència i Tècnica als Països Catalans. Una aproximació biogràfica, Barcelona, Fundació Catalana per a la Recerca,  1177-1207.
• ROCA ROSELL, Antoni (coordinador) (2004) Esteve Terradas Illa (1883-1950). Enginyeria, Arquitectura i Ciència al segle XX,  Barcelona, La Salle Enginyeria Arquitectura. Amb contribucions de J. Ferran Boleda, C. Gámez Pérez, T.F. Glick, J. Guerola, J. Naranjo, E.L. Ortiz, A. Roca Rosell, E. Sallent del Colombo, J.M. Sánchez Ron.
• ROCA ROSELL, Antoni, SÁNCHEZ RON, José Manuel (1990) Esteban Terradas (1883-1950). Ciencia y técnica en la España contemporánea, Barcelona – Madrid, El Serbal – INTA.

Galería d'imatges