Portada » Científics » Serratosa i Palet, Fèlix

Serratosa i Palet, Fèlix

Barcelona 1925 - 1995. Químic
El 1991 rebé el Premi Fundació Catalana per a la Recerca. En 1992 li va ser atorgada la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic per la Generalitat de Catalunya pel seu treball en el camp de la metodologia de la síntesi orgànica i el 1993 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
 
Cursà el batxillerat a l'Institut Balmes i als Jesuïtes Casp-Sagrat Cor de Jesús entre els anys 1935 i 1944, amb un parèntesi forçat per l’esclat de la Guerra Civil Espanyola. Es llicencià en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona (UB) el 1949. Doctor en Ciències el 1953 amb una tesi realitzada a la UB sota la direcció del professor Josep Pascual i Vila, però defensada a la Universitat de Madrid, aspecte que era compulsiu en aquells obscurs anys d’autarquia. El treball de la tesi versà sobre la condensació d’ortoèsters amb grups metilè activats.
 
L’any 1955 es traslladà al Massachusstes Institute of Technology (MIT) a Boston, com postdoctor del professor N. A. Milas amb qui contribuí en un estudi de les vitamines antiraquítiques, i a on va entrar en contacte amb la recerca pionera sobre el disseny de la síntesi orgànica de R. B. Woodward (Premi Nobel, 1965).
 
Retornà a Barcelona a finals de 1957 i l’any següent ja va obtenir una plaça de col·laborador científic del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a l'Institut Alonso Barba, posteriorment Patronat Juan de la Cierva. El 1971 va ser nomenat professor d’investigació d’aquesta institució on va romandre fins el seu traspàs i on va desenvolupà una ingent tasca investigadora i docent relacionada directament amb la síntesi orgànica: l’anàlisi retrosintètic, el disseny racional, la computarització de la retrosíntesi i la síntesi de productes naturals i de molècules ex-novo. També va excel·lí com humanista escrivint nombrosos assaigs i articles sobre aspectes metafísics de la ciència, de les relaciones entre ciència i cultura humanística, de la transcendència religiosa de l’home, etc., recollits en part en el llibre Khymós (Ed. Alhambra, Madrid, 1969). Va impartir classes de síntesi orgànica a la UB (1968-1973) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1973-1978), recollint les seves idees sobre la dissecció retrosintètica d’una molècula orgànica en el llibre Hueriskó. Introducción a la Síntesis Orgánica (Ed. Alhambra, Madrid, 1975).
 
Dirigí 23 tesis doctorals, formant futurs investigadors d`èxit de les actuals universitats i institucions de recerca catalanes, i recercadors en importants empreses químiques i químico-farmacèutiques de Catalunya. Ell mateix compaginà un cert temps la recerca bàsica amb la recerca aplicada. Publicà 99 treballs d’investigació en revistes d’elevat índex d’impacte de la seva especialitat, sent reconegut internacionalment per la seva recerca sobre una aproximació acetilènica a la síntesi del antibiòtic patulina –en el que s’avançava a un estudi retrosintètic previ d’una molècula orgànica–, les ciclacions intramoleculars dels àcids alquilpropargiliden malònics, la ciclopropanació d’α-diazocetones, la ciclació intramolecular de bis- i tris-α-diazocetones, la síntesi del bulvalè i del semibulvalè, la síntesi i estudi de la reactivitat de dièters acetilènics, la síntesi dels àcids dèltic, squaric, semisquaric, crocònic i d’altres dianions oxxocarbònics, la síntesi de derivats del triquinacè i dels triquinans, etc. Aquests treballs foren presentats en nombrosos congressos internacionals de l’especialitat i en una plètora de conferències.
 
Obtingué finançament, dins de l’equip del Dr. Pascual, de la Fundació Juan March (1958-1960), dels laboratoris OM Pharma (1960-1961), del Departament d’Agricultura dels Estats Units d'Amèrica (1964-1967), del Servei d’Estudis del Banc d’Urquijo (1968-1969) i posteriorment de manera continuada de la Comisión Asesora de Investigación Científica y Técnica (CAICYT).
 
Els últims anys de la seva vida els dedicà a plasmar els seus coneixements sobre el disseny de la síntesi orgànica en el llibre Organic Chemistry in Action. The Design of Organic Synthesis (Elsevier Science Pub. B.V., Amsterdam, 1990) i a l’implementació del programa CHAOS (Computerisation and Heuristic Applied to Organic Synthesis) aixoplugat en el Departament de Química Orgànica de la Facultat de Farmàcia de la UB.
Morí a Barcelona l’11 de gener de 1995.
 
Premis i distincions
  • Premi Alquimia del Colegio Oficial de Químicos de Madrid pel llibre Khymós (1966).
  • Encomienda con placa de la Orden Civil de Alfonso X, Ministerio de Educación y  Ciencia, 1967.
  • Premi Fundació Catalana per a la Recerca, 1991.
  • Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya, 1992.
  • Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 1988.
  • A la seva memòria, i com a creador i impulsor d’una escola catalana de síntesi orgànica, cada any es celebra la Conferència Fèlix Serratosa organitzada per la Societat Catalana de Química i la Real Sociedad Española de Química, amb la participació de destacats investigadors nacionals i estrangers. 

Agraïments

Aquesta nota biogràfica ha estat confeccionada per Josep Font Cierco, bioquímic de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Per saber-ne més

A banda de la lectura dels seus treballs científics i dels llibres mencionats es pot trobar una biografia exhaustiva, dins de la Col·lecció de Biografies de la Fundació Catalana per a la Recerca, a cura de Pere Bonnín. Més informació aquí


Galería d'imatges

Serratosa i Palet, Fèlix Serratosa i Palet, Fèlix Serratosa i Palet, Fèlix