Joaquim Mateu Sanpere va néixer a Barcelona el 9 de gener de 1921. L’any 1940 Mateu entrà en contacte amb el Museu de Zoologia de Barcelona, concretament amb la secció d’entomologia, aleshores dirigida per Francesc Español. Dos anys després d’aquest primer contacte, el novembre de 1942, Mateu començà el seu servei militar, que es perllongà fins al juny de 1945. Val a dir que el servei militar de Mateu fou extraordinàriament singular, atès que, assistit pels seus coneixements d’història natural, va convèncer les autoritats militars de ser destinat al nord d’Àfrica com a naturalista adjunt al govern del territori Ifni-Sàhara, llavors territori espanyol.

 

Rellevat de les tasques militars, es concentrà en l’estudi de la fauna en aquests territoris. En acabar el servei militar, Mateu tornà a Barcelona i, l’any següent fou nomenat col·laborador científic del CSIC, adscrit a l’Instituto Español de Entomología, a Madrid. Tanmateix, aquesta seria una adscripció únicament nominal, ja que de fet treballaria en comissió de serveis al Museu de Zoologia de Barcelona. Dos anys més tard, el 1948, com a col·laborador científic del CSIC fou adscrit a l’Instituto de Aclimatación, a Almeria, on finalment es traslladà. Entre 1948 i 1951 participà en una expedició a la Guinea Espanyola i una altra al Sàhara central i nord-occidental. En aquest període també feu prospeccions a Sierra Nevada, a la Serranía de Ronda i a les illes atlàntiques (Canàries, Cap Verd, Madeira, Porto Santo i Açores).

 

L’any 1956 és clau en la vida i la carrera de Mateu, ja que obtingué una plaça com a Attaché de recherches del CNRS francès i es trasllada a Paris, on passà més de 30 anys de la seva vida. Primer fou adscrit al Laboratoire d’Entomologie del Muséum national d’Histoire naturelle. Dos anys després, però, es traslladà al Laboratoire d’Évolution des Êtres Organisés, de la Faculté des Sciences de Paris, dirigit per Pierre-Paul Grassé. Aquest canvi marcà profundament la carrera de Mateu, sobretot per la influència de Grassé, qui esdevingué el director de la seva tesi, la qual s’orientà vers la fauna d’insectes del Sàhara. Per recollir materials per a la tesi, entre 1961 i 1965, Mateu passà un total de 48 mesos al Sàhara. Les observacions entomològiques fetes i el material recollit al llarg d’aquests anys li van permetre completar la seva tesi doctoral que defensà el 28 de gener de 1969.

 

Acabada la tesi, Mateu, sense deixar l’interès pel continent africà, adreçà la seva atenció vers el continent americà, al qual dedicà diverses expedicions (Mèxic, Perú, Veneçuela). Durant aquesta llarga etapa parisenca Mateu assolí tots els nivells de promoció al CNRS: Chargé de recherches el 1962, Maître de recherches el 1973, i Directeur de recherches el 1984. També li foren reconeguts formalment els seus mèrits científics. Per exemple, el 1969 li fou concedit el Prix Maurice et Therèse Pic de la Société Entomologique de France, el 1973 fou nomenat membre honorari de la Institució Catalana d’Història Natural, el 1980 fou honorat amb el Prix Pouchard de l’Académie Française, i el 1982 fou nomenat membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a proposta del seu amic Francesc Español. El 1987, l’any següent al de la jubilació, Mateu tornà a Espanya i s’establí a Almeria, on entrà en contacte amb naturalistes i espeleòlegs joves locals amb els quals feu excursions naturalistes i espeleològiques. El 1997, amb 76 anys, Mateu tornà a Barcelona i s’instal·là en un pis del carrer Còrsega, on tingué allotjada la seva col·lecció de coleòpters i on va muntar un petit laboratori d’entomologia per a poder seguir treballant a casa. Reprengué el contacte amb el Museu de Zoologia, finalment integrat al gran Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i l’any 2008 aprofità l’acte de recepció com a acadèmic de Xavier Bellés per visitar per darrera vegada la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la que era membre corresponent des del 1982.

 

Serà un dels darrers actes públics al que assistirà. Després, les seves capacitats s’anaren deteriorant fins al punt de necessitar assistència especialitzada, i l’agost del 2012, als 91 anys d’edat, ingressà en una residència d’ancians medicalitzada. Allà va viure la darrera etapa d’una vellesa tranquil·la, al final conscient tan sols dels bons vells records i ignorant de les malvestats dels temps que corrien. Morí sense adonar-se’n el 20 de gener de 2015.

 

Obres principals

Mateu, J. 1962. Monographie des Microlestes Schmidt-Goebel d'Afrique. (Coleoptera, Carabidae, Lebiinae). Ann. Mus. R. Afr. Centr. Tervuren. Sc. Zool. 121: 1-149.

 

Mateu, J. 1972. La biocénose des insectes xylophages des Acaciadans les régionssahariennes. Publ. Inst. Zool. Dr. Augusto Nobre 116: 1-714.

 

Més un total de 269 articles de recerca, dedicats sobretot a descriure i revisar especies i gèneres de coleòpters, en particular de la família Carabidae.

 

Per saber-ne més