Es doctorà a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor adjunt (1950-66). Fou catedràtic de química analítica a la Universitat de la Laguna (1967-69) i a la Universitat Autónoma de Barcelona (1969-76), de química orgànica i analítica a la E. T. S. d’Enginyers Industrials de Barcelona (1969-76), i de química analítica a la Universitat de Barcelona des del 1976.
Treballà als Estats Units amb el professor I. M. Kolthoff sobre polarografia (1954-55); publicà molts treballs i s’especialitzà en diversos aspectes del microanàlisi, particularment en les tècniques electroanalíticas. El 1968 obtingué el premi Martí d’Ardenya, de l’Institut d’Estudis Catalans. Participà en tasques relacionades amb l’organització de la investigació: fou vice-rector d’investigació a la Universitat Autónoma de Barcelona, vice-rector d’ordenació acadèmica a la Universitat de Barcelona, president de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, i president del Consell Científic i Tecnològic de la CIRIT de la Generalitat de Catalunya des del 1981. El 1982 fou escollit president de l’Institut d’Estudis Catalans.
Obres principals
- Nomenclatura de Química Inorgánica (1990)
- Diccionari de Química Analítica (2000)
Per saber-ne més
- Biografia i bibliografia a “Contributions to Science”
- Salvador Alegret, Miscel·lània Enric Casassas,Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 1991
- “La petjada científica i cívica d’Enric Casassas i Simó (1920 – 2000)” per Salvador Alegret i Sanromà. Revista de Catalunya Nº312: 69-79.,2020
Galería d'imatges
