Catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser la primera dona que va ingressar com a membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques (1978) i presidenta de la Institució Catalana d’Història Natural (1980-81), Societat Filial de l’Institut d’Estudis Catalans. També va ser membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Farmacèutica (i també infermera) de formació, va començar a treballar a la Universitat de Barcelona amb el Dr. Pius Font i Quer el 1937. Després de la guerra va compaginar durant un temps treball de recerca amb altres feines. De 1950 a 1967 fou professora ajudant, adjunta i encarregada de càtedra de Botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i l’any 1967 va passar a ser professora agregada de Fitogeografia a la Facultat de Biologia de la mateixa universitat. Posteriorment, el 1971, va ser catedràtica de Botànica a la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona, la qual cosa la va convertir en la primera dona catedràtica d’aquesta matèria a Catalunya i a l’estat espanyol.

Va orientar la seva recerca a la briologia, branca de la botànica molt poc desenvolupada a l’estat espanyol, i, encara que, va centrar els seus estudis als Països Catalans la seva influència i els seus treballs abasten tota la Península. Va iniciar les “Reuniones de Briología” que van culminar amb la Sociedad Española de Briología l’any 1989, de la qual ella fou la primera presidenta. És molt remarcable l’empenta que va donar a la criptogàmia, amb altres criptogamistes va endegar els “Simposios de Botánica Criptogámica” que se celebren biennalment.

Els anys 50 va iniciar un herbari de briòfits considerat actualment el més important en nombre d’espècies de tot l’estat espanyol (compren unes 55.000 mostres) fruit de les seves pròpies recol·leccions i dels seus col·laboradors i moltes mostres obtingudes per intercanvi amb briòlegs estrangers.

Va publicar els primers catàlegs de briòfits d’Espanya, les flores dels briòfits dels Països Catalans i de la península Ibèrica, així com en la llista roja dels briòfits ibèrics.

De Creu Casas cal destacar, sobretot, la constància, el rigor científic i l’entusiasme per la briologia, i per tots els camps de la botànica, que va saber trametre a tots els seus alumnes. La generositat i la humilitat defineixen molt bé la seva personalitat. El suport que han rebut d’ella els joves en els seus inicis a la briologia explica el progrés d’aquesta disciplina a l’estat espanyol. Gràcies a la seva dedicació i a les dels seus col·laboradors el progrés del coneixement dels briòfits a la península Ibèrica ha augmentat considerablement.

L’any 1983 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic i el 2002 el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca i el Premi Crítica Serra d’Or per l’esmentada flora briofítica dels Països Catalans.

La biblioteca de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona va dedicar la seva biblioteca a la Dra. Creu Casas (11.03.2019).

Autora de més de 200 treballs d’investigació destaquem:

• Catálogo de los briófitos de la vertiente española del Pirineo Central y de Andorra. 1986.
• New Checklist of spanish mosses. 1991.
• The Anthocerothae and Hepaticae of Spain and Balearic Islands: a preliminary checklist. 1998.
• Cartografia de Briòfits. Península Ibèrica i les illes Balears, Canàries, Açores i Madeira. Fasc. 1-4. 1985-1986. I. E. C..
• Flora dels briòfits del Països Catalans. I Molses. 2001. I. E. C.
• Flora dels briòfits del Països Catalans. II Hepàtiques i antocerotes. 2004. I. E. C.
• Handbook of mosses of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands. 2006. I. E. C.

Galería d'imatges