Portada » Científics » Castellarnau i Lleopart, Joaquim Maria de

Castellarnau i Lleopart, Joaquim Maria de

Tarragona 1848 - Segovia 1943. Enginyer forestal

Va realitzar estudis cel·lulars sobre els diferents tipus de fustes i establí nous procediments analítics per a la determinació de les espècies a través de la seva fusta. Va publicar diversos estudis al respecte, innovadors en el camp de la histologia vegetal, cosa que fou reconeguda pel Premi Nobel Santiago Ramón y Cajal.

Va finalitzar els estudis el 1870. Va treballar en varis districtes forestals, entre ells el de Segòvia, fins recalar al servei de la corona espanyola gestionant les seves possessions forestals (Real Patrimonio de San Ildefonso, 1876-1883). Aquí va desenvolupar el seu interès en la recerca sobre les ciències naturals, el qual sembla ja s’havia despertat una mica abans, doncs va comprar el primer microscopi a la Rambla de Barcelona, el 1875.  
 
És en la seva etapa segoviana, quan coneix naturalistes importants, com a Laureano Pérez Arcas i Máximo Laguna y Villanueva, també enginyer de forests i considerat el padre de la botánica forestal española, en paraules d’Erich Bauer Manderscheid. A partir d’aquí, desenvolupa la seva vocació, més naturalista i menys tècnica, la qual cosa el porta a dimitir de l’equip que gestionava la forest del Pinar de Valsaín per discrepàncies en la forma en que es duia a terme la seva explotació. En aquesta època va tractar personalment amb el rei Alfons XII.
 
El 1876 va ingressar a la Sociedad Española de Historia Natural i va publicar l’any següent un treball extens sobre els ocells de la serra del Guadarrama, on més a més de catalogar les espècies existents en va fer una descripció de caràcter ecològic. En va ser president d’honor el 1934.
 
A partir de 1880, desenvolupa la seva tasca més important relacionada amb la histologia d’espècies forestals, participant en 1888 en l’Exposició Universal de Barcelona amb més de 200 preparacions, on va obtenir una medalla d’or.
El 1913 va ingressar a la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales amb el discurs La morfología de las plantas, según la leyes biogenéticas i va rebre d’aquesta institució la medalla Echegaray (1934).
 
Va impartir moltes conferències sobre biologia i física, i la major part de les seves investigacions es varen publicar en el Boletín de la Sociedad Española de Historia Natural, Revista de Montes, Crónica científica, Ibérica, etc.
 

Obres principals

  • Estudio Ornitológico del Real Sitio de San Ildefonso y sus alrededores seguido del Catálogo Metódico de las aves observadas, 1877. Separata de Anales de la Sociedad Española de Historia Natural.
  • Estudio micrográfico del tallo del Pinsapo, Madrid: Impremta de Moreno y Rojas, 1881.
  • Estudio micrográfico de la madera de las coníferas españolas, y especialmente del género Pinus, 1882. Madrid: Anales de la Sociedad Española de Historia Natural. Tom 12, 1883. p. 131-219.
  • Unidad del plan generativo en el reino vegetal, 1886, Madrid: Anales de la Sociedad Española de Historia Natural. Tomo 17, 1888. p. 31-74.
  • El pinar de Balsaín. Algunas consideraciones sobre su tratamiento y administración, Tarragona, 1884.
  • Guía y descripción del Real Sitio de San Ildefonso (amb Breñosa, R.), 1884. Madrid: Sucesores de Rivadeneyra.
  • Teoría general de la formación de la imagen en el microscopio, Madrid: Eduardo Arias, 1911.
  • La imagen óptica. Telescopio y microscopio, Madrid: Impremta Clàssica Española, 1919.
  • ¿Pueden explicarse químicamente los fenómenos sociales de la vida?, Madrid: Talleres Poligráficos, 1922.

Per saber-ne més



Galería d'imatges

Castellarnau i Lleopart, Joaquim Maria de Castellarnau i Lleopart, Joaquim Maria Castellarnau i Lleopart, Joaquim Maria de