Eminent geòloga catalana. Va publicar llibres i més d’un centenar d’articles sobre tot en l’àmbit de l’estratigrafia i paleogeografia de Triàsic i Permià de Catalunya, Espanya i Europa occidental. El seu pare, Guillem Virgili, fou interventor de la Generalitat de Catalunya, responsable de les qüestions econòmiques de les Transferències de l’Estat Central. La seva mare Carme Rodon, farmacèutica, fou professora a l’Escola Superior d’Agricultura. Al 1939 tots dos van ser apartats dels seus llocs de treball.

Carmina Virgili va fer tots els seus estudis primaris i secundaris a Barcelona. Al 1949 es llicencià en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona. Recent llicenciada va començar a treballar com ajudant de pràctiques i més tard, al 1958 ja va passar a ser Professora adjunta a la càtedra del doctor Felip Solé i Sabarís. Al 1959 es doctorà en Geologia a la Universitat de Barcelona amb Premi Extraordinari. Al 1963 va ser nomenada Catedràtica d’Estratigrafia i Geologia Històrica de la Universitat d’Oviedo on hi va estar fins 1968, quan va anar com a Catedràtica a la Facultat de Ciències Geològiques de la aleshores anomenada Universidad de Madrid, la que ara és la Universitat Complutense de Madrid, on fou també Directora del Departament de Geologia Econòmica del CSIC (1968-1981).

Va ser membre fundadora del Grupo Español de Sedimentología i del Grup de Mesozoic. Al llarg de la seva vida acadèmica va ocupar llocs de diversa responsabilitat, tant aquí com a França, des d’on potencià els intercanvis científics entre França i Espanya. Alguns dels càrrecs que ocupà durant aquesta etapa foren:

Carmina Virgili va ser la tercera dona catedràtica d’una universitat a Espanya, i va ser la primera i única durant molt de temps a l’àrea de Geologia. Va estar sempre molt activa per promoure la incorporació de les dones en els àmbits científics i va formar part de la Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues a Catalunya, des del seu inici al 2001.

Va morir el 21 de novembre a Barcelona i va deixar el seu cos a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Del 1982 al 1985 va ser Secretaria d’Estat d’Universitats i Investigació del primer govern presidit per Felipe González, i va nomenar cap del seu gabinet a Alfredo Pérez Rubalcaba.

Va sortir elegida a les eleccions generals espanyoles de 1996 com a senadora del PSC per la província de Barcelona i ho va ser tota la legislatura, fins al 2000.

2013 Medalla de Oro de la Universidad Complutense de Madrid

2011 Medalla d’Or de la Universitat de Barcelona

2008 Medalla al treball President Macià

2006 Acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Secció de Ciències de la Terra.

2005 Miembro de Honor del Ilustre Colegio Oficial de Geólogos

1995 Creu de Sant Jordi

1993 Officier de l’Ordre National de la Légion d’honneur, a França

1990 Officier de l’Ordre des Palmes académiques, a França

1986 Medalla Narcís Monturiol

1985 Gran Creu de l’Orde Civil d’Alfons X el Savi

1982 a 1996 Membre de la Comissió Espanyola de Cooperació amb la UNESCO.

1957 Premio Nacional de Investigación Leonardo Torres Quevedo

El 21 de novembre va morir a Barcelona la professora Carmina Virgili i Rodon, catedràtica d’Universitat i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. La seva esquela a La Vanguardia, possiblement redactada per ella mateixa, és significativa de la seva personalitat. Hi afirma que “se’n va agraïda dels anys que ha viscut i de l’afecte que sempre ha trobat en els seus amics, companys, alumnes, col·legues i familiars”. I hi afegeix que “s’acomiada dels que es queden i espera, d’alguna manera, retrobar els que ja no hi són”. En un missatge als seus amics s’acomiada “agraint l’afecte i confiança que sempre li han ofert”.

La figura i trajectòria de la Carmina Virgili va esser glossada i recordada en diversos obituaris publicats a la premsa catalana i espanyola entre els que podem destacar els d’Alfredo Pérez Rubalcaba (Carmina Virgili, defensora de la libertad y la inteligencia, El País, 24-11-2014), Josep Maria Brunet (La catedràtica més enèrgica, La Vanguardia, 27-11-2014) i Ramón Pascual (Modernitzadora de la universitat, La Vanguardia, 2-12-2014). Com concloïa aquest últim obituari de l’actual president la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona: “Que descansi en pau i retrobi d’alguna manera, com volia, els que ja no hi són.”