Fill d’una família de Malgrat, nasqué incidentalment a Girona. De molt jove s’allistà voluntari per lluitar contra els carlins. L’any 1871 inicià a Barcelona els estudis de medicina, que abandonà al cap de tres anys.
Es traslladà a Madrid (1875) i exercí el periodisme. Publicà (1880) un treball intuïtiu sobre el mecanisme de la circulació; sostingué una lluita periodística amb Letamendi, amb atacs a les teories vitalistes d’aquest. Per insistència de Jaume Pi i Sunyer retornà a Barcelona (1884) i ingressà al Laboratori Microbiològic Municipal, que dirigia Ferran, amb qui posteriorment havia d’enemistar-se per raó de diferències de criteri sobre el rigor científic. Intentà de prosseguir els estudis de medicina (1891). L’any 1894 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, i l’any 1897 fou encarregat de la direcció dels cursos de bacteriologia que l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques acabava d’organitzar. L’any 1906 fou nomenat director del Laboratori Microbiològic. Ocupà la presidència de l’Acadèmia i Laboratori (1908-1910). Fou designat membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1911) i fou soci fundador de la Societat de Biologia de Barcelona (1912), que presidí del 1920 al 1924, i de la Societat Catalana de Filosofia. Fou objecte dels atacs d’una campanya de premsa moguda per interessos materials, quan l’any 1914, en ocasió d’una epidèmia de febre tifoide, obligà encertadament al tancament de les aigües infectades. Col·laborà intensament amb August Pi i Sunyer, tant en la recerca com en llur incomparable mestratge. Fou l’introductor a l’estat espanyol del mètode experimental de Claude Bernard i, a Catalunya, fou el primer que estudià les secrecions internes. Treballà especialment sobre bacteriologia, fisiologia i immunologia. Elaborà una teoria filosòfica sobre l’origen del coneixement que féu pública a Els orígens del coneixement: la fam (1912).
Obres principals
- Mecanismo fisiológico de la inmunidad natural (1909)
- Auf natürlichen Wege entstandene Bakteriolisine (1909)
- Sur les proprietés bactériologiques des tissus (1909)
- Els orígens del coneixement: la fam (1912)
- La criteriologia de Jaume Balmes (1913)
- Filosofia crítica (1913)
- Diàlegs sobre coses d’art i ciència (1913)
- Els orígens de la representació de l’espai tàctil (1913)
- La mèthode objective (1916)
- La base tròfica la intel·ligència (1917)
- La disciplina mental (1924)
- Tres diàlegs sobre la filosofia de l’estètica i la ciència (edició pòstuma 1947)