Estudià amb Francesc Esquerdo i Ferrer i Solervicens,  i el 1927 fou nomenat catedràtic de patologia i clínica mèdiques de la  facultat de medicina de Barcelona; tingué una gran activitat docent i  un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània.

Presidí nombrosos congressos i l'Institut Mèdico-farmacèutic, l'Acadèmia de Ciències Mèdiques (1939-58) i l'Acadèmia de Medicina de Barcelona (1957-71). Fou degà de la facultat de medicina de Barcelona. Fundà i dirigí les revistes "Medicina Clínica" i "Revista Española de Reumatismo y Enfermedades osteorticulares". La seva obra més important és el tractat de Patología y Clínica Médicas, en sis volums, escrita amb la col·laboració dels més notables especialistes catalans. Fou un extraordinari bibliòfil.

Obres principals

• Patología y clínica médica (1951)

Galería d'imatges