Amant i apassionat de la nautra des de ben petit, el 1934 es desplaçà a Madrid  per estudiar Farmàcia, on tingué com a professor de botànica el catedràtic  Josep Cuatrecasas. La Guerra Civil escapçà els estudis, que hagué de continuar  a Barcelona un cop instaurada la dictadura. Sempre atent al desenvolupament  cultural i científic de Granollers, participà i treballà en diverses entitats i  administracions de la ciutat.

Entre 1944 i 1957 presidí l'Agrupació Excursionista de Granollers; entre 1947 i 1955 exercí com a professor de Ciències naturals i de química al Col·legi Oficial de Segona Ensenyança de Granollers; entre 1945 i 1958 va ser conservador i director del Museu de Granollers. En aquest últim, la tasca feta va suposar el renaixement de la institució. Entre d'altres coses, val la pena destacar la primera catalogació de les peces del fons, la creació de l'Estació Meteorològica de Granollers (amb la col·laboració de Marià Puig i de Salvador Llobet) o les actuacions per salvaguardar elements arquitectònics d'importància de la ciutat. La passió per divulgar amb l'experència pràctica tot el referent al món de les ciències el va portar a ser un pioner en la introducció de les anomenades Escoles natura al nostre país.

Durant trenta anys fou director del Parc Zoològic de Barcelona, càrrec que va ocupar des del 1956 i fins el 1985. Com comentaven Joan Garriga i Antoni Arrizabalaga, «les millores portades a cap durant la direcció d'Antoni Jonch al Zoo són les que configuren l'essència del Zoo actual». Algunes d'aquestes millores es poden exemplificar amb l'inici de l'Escuela Teórico-práctica del Zoo de Barcelona -que significa la seva dedicació pedagògica- o la modernització del recinte així com la seva expansió de 2 a 12 ha.

El 1984 el parc deixa de dependre del servei municipal de Parcs i Jardins per convertir-se en una societat privada. És en aquest moment que Jonch demanà la jubilació voluntària del càrrec de director del Parc Zoològic de Barcelona. Ja el 1982 havia estat nomenat cap d'Àrea de Ciències Naturals del Museu de Granollers; reprenia així la tasca en aquesta institució i iniciava, entre d'altres, una programació estable d'exposicions de natura. El 1985 fou nomenat director del Museu, càrrec que exercí fins el 1992. Durant aquest període es feu realitat el Museu de Granollers-Ciències Naturals, a la Tela, i es creà el servei del Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny en la seva secció de ciències, entre d'altres fites importants.

Havent estat Secretari General de la Unió Iberoamericana de Parcs Zoològics i membre de la Unió Internacional de Parcs Zoològics, el 1985 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi. En la seva trajectòria també val la pena destacar la insistència per a la creació d'un parc natural del Montseny. En queda constància en el llibre El Montseny: parque natural, publicat el 1953, vint-i-quatre anys abans de l'aprovació el 1977 del «Pla Especial del Parc Natural del Montseny».

Obres principals

• El Montseny: parque natural (Jonch i Cuspinera, 1953)
• La vida maravillosa de los animales ((Jonch i Cuspinera, 1969)
  
• El Montseny i les seves quatre estacions (Jonch i Cuspinera, 1979)
  
• Zoo de Barcelona: Educació i esplai ((Jonch i Cuspinera, 1982)
• Memòries del Zoo. Entre l'anècdota i la història conviuen homes i animals (Jonch i Cuspinera, 1995)

Per saber-ne més

• Arrizabalaga, A. [et al.] (1994). Antoni Jonch. Fill predilecte. Granollers: Ajuntament de Granollers.
• Jonch i Cuspinera, A. (1984). «Institució pública pedagògico-naturalista annexa al Parc Zoològic de Barcelona». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, núm. 50, pg. 295-307.
• Jonch i Cuspinera, A. (1995). Memòries del Zoo. Entre l'anècdota i la història conviuen homes i animals. Barcelona: Proa.

Galería d'imatges