Josep Comas i Solà va nàixer a Barcelona el 1868 en una família benestant que li permetrà dedicar-se amb cos i ànima a la seva passió, la ciència. Ja de ben petit va tenir clar que la ciència del cel, com ell l’anomenava, era la primera de les seves opcions. Va publicar amb 15 anys el seu primer article a la revista L’Astronomie—amb el títol “Chute d’un uranolithe à Valls, Tarragone (Espagne)”— dirigida per Camille Flammarion qui va animar-lo per seguir les observacions, un eclipsi de Lluna i la pluja de meteors de 1885.

Etapa inicial de recerca: Amb els ulls al cel

Amb divuit anys, Comas ingressa a la Universitat de Barcelona i aquell mateix curs adquireix un telescopi amb ullera òptica Bardou de 108 mm de diàmetre, amb el qual ja pot fer observacions més acurades i les primeres contribucions a l’astronomia. En aquests anys, estableix una relació de col·laboracions i intercanvis amb Eduard Fontserè i amb el veterà astrònom valencià Josep Joaquim Lànderer. Abans de llicenciar-se en Ciències Fisicomatemàtiques (1894), ja comença les seves col·laboracions amb La Vanguardia, on escriurà de manera regular durant tota la vida.

Tres anys després de la llicenciatura, és contractat com a astrònom del recentment construït Observatori Català, propietat de Rafael Patxot a Sant Feliu de Guíxols. La fotografia astronòmica és tota una revolució en aquell moment i Comas la utilitza per crear un gran catàleg on va fer constar 220 sistemes dobles en només 5 anys. Allà s’enamora de la germana de Patxot, Teresa Patxot, amb qui es casa i s’instal·la a viure en un xalet de St. Gervasi, la Vil·la Urània. Al nou habitatge hi fa instal·lar un observatori privat amb un telescopi refractor Grubb de 156 mm d’obertura i una càmera de 162 mm d’obertura i 800 mm de distància focal, que treballava amb plaques de vidre de 18×24 cm.

Observatori Fabra: Naixement i reconeixement

Al tombant del segle XX, Comas és nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), pels mèrits de les publicacions acumulades en revistes de prestigi d’arreu d’Europa. Al cap d’un any, Camil Fabra i Fontanills, exalcalde de Barcelona, dona 250.000 pessetes a la RACAB per a la construcció de l’Observatori Fabra. Comas forma part de la comissió de seguiment de les obres, juntament amb Josep Domènech i Estapà, i després és nomenat director del centre, on es responsabilitzarà tant de la part astronòmica com de la sísmica i meteorològica.

L’Observatori Fabra, que s’inaugura el 1904, és una gran fita però disposa d’un telescopi refractor Mailhat de 38 cm d’obertura i 6,5 m de distància focal, comparable a la resta d’observatoris europeus amb qui Comas es relaciona, tot i que lluny dels grans telescopis americans que llavors comencen a sorgir amb 100 o 250 cm d’obertura. Sense una remuneració fixa pel seu director, amb l’ajuda d’una família de conserges i un reduït grup de calculistes (Isidre Pòlit des de 1904 i Joaquim Febrer i Ascensió Ferret des de 1917) l’Observatori es fa un lloc a Barcelona i al món. El 1905 s’inicien les visites a les instal·lacions, per on passen milers de barcelonins i esdevé visita obligada d’Ateneus, agrupacions populars o entitats com el laboratori de física Mentora Alsina. Aquell mateix any, Comas rep el Premi Janssen de la Societat Astronòmica de França, el més reconegut d’aquesta entitat que es concedeix pel valor internacional dels treballs científics.

Els primers anys de l’Observatori Fabra són també de forta producció per a Comas, que publica diversos llibres entre els quals destaca l’actualització de l’Astronomía Popular de Flammarion (1906), Astronomía y ciencia general (1907) i Astronomía (1910) del qual se’n faran nombroses reedicions, fins i tot després de la seva mort.

La passió per la ciència: èxits, popularitat i polèmiques

El 1912, Eduard Fontserè passa a dirigir la Secció Meteorològica i Sísmica de l’Observatori Fabra, i Comas es pot dedicar exclusivament a la Secció Astronòmica. Això es fa notar ràpidament en el número de descobriments, que augmenta considerablement en aquests anys. A banda dels asteroides i estrelles que va batejar, cal destacar l’inici de l’”Álbum fotográfico de la eclíptica” que culminarà el 1916 amb un total de 43 fotografies.

També augmenta la seva popularitat, tant a nivell científic com social. El 1911 funda i passa a presidir la Sociedad Astronómica de España, que a partir de 1912 s’anomenarà Sociedad Astronómica de España y América (SADEYA). Les seves publicacions La vida en el planeta Marte i El Cielo, la seva obra més coneguda, són molt ben rebudes i el 1921, al recinte d’exposicions de la Ciutadella. Comas rep un homenatge amb motiu de la Primera Exposició Internacional d’Astronomia i Ciències Afins. Tot mostres del cercle de seguidors que anava sorgint.

“No hi ha cap dubte que per tots costats ens rodeja un món insondable d’incògnites, però no siguem càndids de creure que les aclarirem inventant fórmules per a cada cas. Ah! Si ens fos possible assolir la Veritat amb un enginyós joc d’integrals…”

Discurs inaugural de l’any acadèmic de 1924-25 de RACAB

Amb aquestes paraules defensava Comas la seva posició adversa a la Teoria de la Relativitat d’Albert Einstein, per considerar que anava en contra de tota intuïció física. Aquesta era una de les diverses polèmiques científiques que Comas, lluny d’evitar, entomava amb convicció. Tot i la seva gran capacitat d’observador astronòmic i la seva gran intuïció, calien més coneixements de la nova física teòrica per discutir les noves teories. En un altre episodi, i després que li concedissin el premi Nobel a Louis de Broglie pel descobriment de la naturalesa ondulatòria de l’electró, Comas va realitzar un seguit d’escrits per denunciar que ell ja havia presentat amb anterioritat una teoria d’ona i corpuscle com la que havia utilitzat de Broglie.

Un adéu multitudinari

A l’esclatar la guerra, Comas va ser nomenat director del Servei d’Astronomia de la Generalitat. Republicà convençut i declarat, conjuntament amb Eduard Fontserè, tots dos es van quedar al costat del Govern Republicà. A nivell personal, la l República també li va oferir, gràcies a la legalització del divorci, la possibilitat de formalitzar la relació amb la seva segona esposa, Amèlia Sala, després del fracàs del seu primer matrimoni. Amb projectes iniciats i encara moltes observacions per fer, el 2 de desembre de 1937 una mort sobtada s’emportava el reconegut astrònom, i al dia següent un enterrament multitudinari l’acomiadava pels carrers de Barcelona.

“Comas y Sola no era uno de aquellos sabios cuya fama queda circunscrita al cenáculo de un centro científico o de una Academia, era un hombre enamorado de su ciencia, la cual había procurado divulgar entre las masas populares catalanas, dando conferencias públicas, publicando sus trabajos en el periódico—en el nuestro precisamente—, y efectuando constantes estudios en el Observatorio Fabra de nuestra ciudad, cuyas puertas abría frecuentemente a los trabajadores para que éstos pudieran comprender e interesarse por la maravilla de esa ciencia de los astros, que convierte al hombre en un ser superior a sí mismo, porque le dé muestra cuál es la pequeñez de la esfera material en que se mueve .”

“Al estallar la sublevación militar se colocó abiertamente al lado del pueblo, que vio en él un símbolo y un ejemplo a seguir. Por esto Comas y Sola era un sabio querido de su pueblo. Era un sabio popular.”

“La condición decisiva especialísima y rara de Comas Solà; nos referimos a su poder de capacitación, de proselitismo, de transformación que ocasionaba su contacto. Tratar a Comas era amar inmediatamente a la Astronomía, a la Ciencia en general, y elevarse para siempre sobre las pequeñeces y miserias cotidianas. Era sentirse atraído fuertemente hacia un mundo ideal desprovisto de materialismo.”

 

Per saber-ne més

Podeu visitar l’espai expositiu ‘Josep Comas i Solà’ a Vil·la Urània, Barcelona.

Agraïments

Aquesta nota biogràfica ha estat confeccionada a partir de la publicació “Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador” de Josep Batlló Ortiz, Ignasi Cebrian Ester, Josep Maria Oliver, Pedro Ruiz Castell i Antoni Roca Rosell (coordinador).

Galería d'imatges