Fou catedràtic de càlcul diferencial i integral de l’escola d’enginyers de Barcelona des del 1891. El 1909 obtingué la creació d’una càtedra de càlcul infinitesimal. Realitzà estudis de la relació entre les matemàtiques i la música.
Obres principals
- Tratado de cinemática pura (1853)
- Influence du monde réel et du monde idéal dans l’analyse infinitésimale (1891)
- Application de la géométrie analytique à la technique musicale (1894)