Enginyer urbanista. Inicià els seus estudis de llatí i filosofia a Vic,  i amplià estudis de matemàtiques i d'arquitectura a Barcelona. El 1836  es traslladà a Madrid, on ingressà a l'escola d'enginyers de camins, i  n'obtingué el títol el 1841.

Com a enginyer de l'estat fou destinat, successivament a Terol, Tarragona, Girona i Barcelona, on s'establí el 1849. Interessat en l'estudi de l'urbanisme, centrà els seus treballs en els problemes de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona, de plena actualitat per causa de l'enderrocament de les muralles barcelonines amb les possibilitats d'expansió urbana que això representava.

El 1859 aconseguí una ordre reial per la qual era aprovat el seu projecte de reforma de Barcelona, que motivà aspres polèmiques ciutadanes.

Obres principals

• Teoría general de la urbanización (1867)

Galería d'imatges