Catedràtic d’antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941, i rector des del 1963 al 1965. Director del Centre de Genètica Animal i Humana del Consell Superior d’Investigacions Científiques.
Entre els seus treballs cal citar els estudis bioantropològics de les poblacions aïllades de les valls pirinenques i de les del Sàhara Occidental i de la Guinea Equatorial.
Va tenir el mèrit d’introduir la Genètica i l’Estadística en els estudis i en la recerca de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona (cap d’aquestes dues matèries no s’impartia en la llicenciatura de Ciències Naturals en aquella època, el 1941). Això ho va fer dedicant en el programa de l’assignatura d’Antropologia una primera part en què s’impartien classes de Genètica i Estadística, necessàries per a seguir les lliçons següents de l’assignatura.