Català
Galeria de científics catalans
Home » Cientifics > Vidal i Llenas, Josep Maria
Tornar enrere

Vidal i Llenas, Josep Maria

Valls 1913 - Barcelona 2019. Físic, meteoròleg.

Nasqué a Valls el 1913. Es va llicenciar en Ciències Físico-Químiques a la Universitat de Barcelona (1934) i es va doctorar en Ciències Físiques a la Universitat Complutense de Madrid (1944), amb una tesi sobre la conductivitat elèctrica de l’aire, dirigida pel Dr. Isidre Pòlit (Alella, 1880 – Barcelona, 1958).
 
Durant la Segona República, l’any 1935, va ser nomenat ajudant de Meteorologia a Madrid, on va realitzar treballs sobre electricitat atmosfèrica sota la direcció del professor Arturo Duperier (Àvila, 1896 – Madrid, 1959). Durant la Guerra Civil va treballar a l’Observatori  d’El Retiro de Madrid. L’any 1941 va ser ascendit a meteoròleg i va ser destinat a Barcelona. El 1945 va passar a ser cap de Meteorologia de la Regió Aèria de Saragossa, i cap de la Secció d’Aeronàutica de l’Oficina Central Meteorològica a Madrid. Cal recordar que la Meteorologia va ser una competència del Ministeri de l’Aire. En morir era el meteoròleg més veterà a Catalunya i a tota Espanya i era tot un referent del sector a nivell estatal.
 
Va guanyar les oposicions a la càtedra de Mecànica Física i Termologia de la Universitat de Granada el 1948 i va esdevenir catedràtic de Termologia a la Universitat de Barcelona (UB) el 1949, de la que es va jubilar al complir l’edat reglamentària el 1983. A la Universitat de Barcelona va ser vicedegà de la Facultat de Ciències entre el 1962 i el 1969.
 
Va ser autor, “con la colaboración de Mercedes Potau de Vidal” la seva esposa, del Curso de física, que va tenir moltes edicions. Amb el Dr. Gandia va ser autor dels llibres Problemas de física (1961) i Problemas de Mecánica y Termología i va ser traductor amb Mercedes Potau d’altres obres com ara el Tratado de Física de Westphal. A la UB va impulsar la creació d’un destacat grup de recerca de microcalorimetria. L’any 1978 va ser designat per a llegir el discurs inaugural del curs acadèmic 1978-79 de la seva universitat amb el títol La Ciència de la calor. També va ser president nacional del Grup de Termodinàmica de la Reial Societat Espanyola de Física i Química (1976-1978) i l’any 1976 va rebre la Gran Creu d’Alfons X el Savi.
 
L’any 1961 va esdevenir acadèmic de la secció segona de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Va ingressar llegint la memòria Consideraciones acerca del concepto de la temperatura, Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona 3ª época, v. 33, nº 17 (1961). Va tenir una constat dedicació a la RACAB tenint un record d’assistència a les seves sessions, i del 1984 i 1994 en va ser vicepresident.
 
Fruit d’aquesta activitat a la RACAB va publicar diverses memòries i va fer les respostes dels discursos d’entrada de nous acadèmics com Miguel Azpíroz, Pedro Pascual i Miguel Puigcerver.
 
Va morir a Barcelonael 6 de maig de 2019, apunt de complir 106 anys d’edat.
 

AGRAÏMENTS

Aquesta ressenya biogràfica ha estat confeccionada pel Dr. Ramon Pascual de Sans, catedràtic de Física teòrica de la Universitat Autònoma de Barcelona i expresident de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Galeria d'imatges