Català
Galeria de científics catalans
Home » Cientifics > Presas i Puig, Llorenç
Tornar enrere

Presas i Puig, Llorenç

Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat 1811 - Barcelona 1875. Matemàtic, astrònom, farmacèutic.

Doctor en ciències (1846) i en farmàcia (1846). Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Barcelona i a l'Escola  Industrial.
 
Gràcies a les seves observacions meteorològiques realitzades durant una quarantena d'anys, hom coneix les variacions del clima de Barcelona des del començament del segle XX. Introduí la cristal.lografía geomètrica als Països Catalans. Fou membre de la Reial Acadèmica de Ciències de Barcelona.
 
Fou alumne de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, de les classes de la Junta de Comerç de Catalunya a la Llotja. Cursà dibuix natural i paisatge, matemàtiques, geometria, càlcul mercantil, arquitectura, anglès, francès, llatí, grec, cal·ligrafia, física experimental, retòrica, poètica, gramàtica, economia, química aplicada a les arts, gramàtica general, lògica, geologia i mineralogia.  A la Llotja cursà Matemàtiques i Farmàcia al Col·legi de “San Victoriano” de Barcelona. Llicenciat i doctor en Ciències (1846). En 1847 la Universitat de Barcelona l’atorgà la càtedra de matemàtiques sublimes.
 
Presas participà en la creació de l’Escola Industrial de Barcelona, on ocupà la càtedra de Complement de matemàtiques (1855). En 1860 fou nomenat catedràtic numerari de complement d’Àlgebra, Geometria i Geometria Analítica de la Universitat de Barcelona. Comissionat per la Universitat de Barcelona per l’observació de l’eclipsi de 1842 a Perpinyà.  Soci fundador de la Societat Filomàtica de Barcelona. En  1849 ocupà la Càtedra d’Astronomia a l’Acadèmia. En 1851 ocupà la Càtedra d’Astronomia i Meteorologia. Realitzà importants treballs sobre la curació del còlera i “Oidium Tuckeri”. 
 
Va concebre i va construir un aparell que va denominar “Hidròmetre” que subministrava un metre cúbic d'aigua en un dia mitjà, en tots els llocs de la Terra. Per a això, va fer un laboriós treball experimental a més d'un estudi teòric que el va obligar a efectuar una quantitat ingent de càlculs entre 1856 i principis de la dècada de 1870. Estava convençut que el seu hidròmetre permetria establir una unitat universal de cabal d'aigua que faltava al sistema mètric i va creure que seria un mesurador de la despesa d'aigua d'una ciutat, còmode, reproduïble i fàcilment transportable.
 
El 2012 la Biblioteca de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona dedica la vitrina expositora de la sala de lectura a Andrés Giró i Aranols (1812-1862) i a Llorenç Presas i Puig (1811-1875), Numeraris de la Secció de Ciències Fisicomatemàtiques, en commemoració del bicentenari del seu naixement.
 

BIBLIOGRAFIA RESUMIDA

  • Asignatura de matemáticas sublimes: programa que ha formado el profesor de dicha asignatura D. Lorenzo Presas y Puig para la enseñanza de la misma en el curso de 1847 a 1848... (1847) 
  • Asignatura de mecànica racional: programa que ha formado el profesor de dicha asignatura D. Lorenzo Presas y Puig para la enseñanza de la misma en el curso de 1847 a 1848... (1847) 
  • Plano del término de San Martín de Provensals (1853) 
  • Remey que mata la malura de las viñas (1854) 
  • Guerra a muerte al Cólera Morbo Asiàtico y al Oidium Tuckery (1855) 
  • Cálculos (1856) 
  • Hydrometro (1856) 
  • Eclipse del sol de 18 de julio de 1860: observado en Oropesa por una reunión de catalanes (1861) 
  • Atracción atómica: ó sea atracción considerada en los átomos simples y compuestos de los cuerpos (1862) 
  • Lecciones de trigonometría y álgebra superior: curso de 1863 á 64 (1863) 
  • Lecciones de geometría analítica: curso de 1864 a 65 (1864) 
  • Sistema natural de cristalización (1872-73) 

PARA SABER-ne MéS


Galeria d'imatges