Català
Galeria de científics catalans
Home » Cientifics > Pòlit i Buxareu, Isidre
Tornar enrere

Pòlit i Buxareu, Isidre

Alella 1880 - Barcelona 1958. Astrònom, físic, matemàtic.

«Explicava que de minyó, en retornar ja de vespre de Badalona a  Alella, de tant contemplar l'estelada s'havia enamorat del firmament». Aquestes  paraules de Josep M. Casals en record d'Isidre Pòlit exemplifiquen la passió  per l'astronomia que des de ben jove va acompanyar la carrera d'aquest  científic.

Estudiant de ciències fisicomatemàtiques a la Universitat de Barcelona, va obtenir el títol de doctor el juny del 1904. Aquell mateix any s'inaugurava l'Observatori Fabra de Barcelona i poc després el doctor Pòlit entrava a formar part de l'equip com ajudant tècnic i col·laborador del Dr. Josep Comas i Solà en les investigacions sobre planetes i cometes. Anys més tard, el 1921, hi aconseguí la categoria d'Astrònom i a la mort del Dr. Comas i Solà, el 1939, fou nomenat director de la secció astronòmica.

En aquesta esquemàtica trajectòria ja es pot apreciar la dualitat que va marcar la seva carrera professional: per una banda, la dedicació a la docència i per l'altra l'entusiasme per la investigació. En el primer camp, a banda de la seva tasca com a professor i després catedràtic a la Universitat de Barcelona, també fou nomenat professor de matemàtiques de l'antiga Escola Superior d'Agricultura, més tard Escola de Pèrits Agrícoles.

En el camp de la investigació val la pena destacar la descoberta d'un asteroide, les observacions metòdiques de les fluctuacions de l'estrella variable SS de la constel·lació de la Ballena, les seves fotografies de planetes (Mart, per exemple), o l'estudi d'impactes de raigs còsmics a grans altures, entre d'altres. Coneixements tots aquests que va saber difondre i divulgar en un gran nombre de conferències i treballs científics publicats.

Entre els càrrecs que ocupà es troben el de president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (d'on era membre des del 1920), el de vicepresident de la Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica, el de vocal del Consell Nacional d'Astronomia i el de cap de la secció a Barcelona de l'Institut d'Electricitat i Automatisme del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Entre les qualitats que més li han atorgat aquells que el van recordar després de la seva mort hi trobem les d'integritat, modèstia i rigor.

Obres principals

  • «La variación de las latitudes», Memòria de recepció de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona (Pòlit i Buxareu, 1920).
  • «Contribución al estudio experimental de la acción colorante de los rayos Röntgen sobre el vidrio», Anales de Física i Química (Pòlit i Buxareu, 1946).
  • Del mundo atómico al mundo de las estrellas : conferencia (Pòlit i Buxareu, 1949).
  • «Transmutaciones atómicas de isótopos radioactivos», Revista de la Societat d'Astronomia d'Espanya i Amèrica  (Pòlit i Buxareu, 1956).

Per saber-ne més

  • Armenter, F. (1958). «Ha muerto un sabio». La vanguardia, 21 d'octubre, p. 23.
  • Casals i Colomer, J. M. (1971). «La personalitat científica del Dr. Isidre Pòlit i Buxareu». Alella, núm. 109-110. 
  • J. R. B. (1959). «Profesor Isidro Pólit Buxareu». Anales de la Escuela Técnica de Peritos Agrícolas y de Especialidades Agropecuarias y de los Servicios Técnicos de Agricultura, vol. XIV, pg. X-XII.

Galeria d'imatges