Alsina i Bofill, Josep
Palafrugell, Baix Empordà 1904 - Palafrugell, Baix Empordà 1993

Metge. Metge especialista en medicina interna i en nefrologia, membre de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1961. Es llicencià en medicina a Barcelona el 1927, fou professor adjunt de patologia mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-39), president de la Societat Catalana de Biologia (1963-67), i el 1965 fou nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Bofill i Pichot, Josep Maria
Barcelona 1860 - Sant Julià de Vilatorta, Osona 1938

Metge, entomòleg. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Institució Catalana d'Història Natural, de la qual fou president dues vegades (1906-11), i de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Secció de Ciències del qual també fou president (1911).

Carreras i Barnés, Josep
Palamós 1943 - Barcelona 2014

Metge, bioquímic. Metge i catedràtic de bioquímica a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Carreras fou un dels principals impulsors de la bioquímica a Catalunya durant els últims 40 anys. La seva obra docent i investigadora va ser essencial per recuperar la tasca de l'Institut de Fisiologia, creat per August Pi i Sunyer l’any 1921 i suprimit en finalitzar la guerra civil el 1939.

Cervera i Astor, Leandre
Gràcia, Barcelona 1891 - Barcelona 1964

Veterinari, metge. Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona i a l'escola de fisiologia d'August Pi i Sunyer i a l'Institut de Fisiologia (1920).

Duran i Reynals, Francesc
Barcelona 1899 - New Haven (EUA) 1958

Metge, investigador. Es doctorà a Barcelona el 1925, i fou deixeble d'August Pi i Sunyer. Féu pràctiques d'investigació a l'Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal del Parc, dirigit per Ramon Turró, i pertangué a la Societat Catalana de Biologia.

Egozcue i Cuixart, Josep
Barcelona 1940 - Barcelona 2006

Metge, genetista. Catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va ser secretari general i vicedegà de relacions exteriors amb l'equip del degà Ramon Pascual, època en la qual es van elaborar els primers estatuts democràtics de la UAB.

Fargas i Roca, Miquel Àngel
Castellterçol, Vallès Oriental 1858 - Barcelona 1916

Metge, ginecòleg, polític. Estudià a Barcelona amb Bartomeu Robert i Jaume Pi i s'especialitzà en ginecologia, especialitat de la qual fou catedràtic a la facultat de medicina des del 1893, i fou un dels introductors de la cirurgia ginecològica.

Farreras i Valenti, Pere
Barcelona 1916 - Barcelona 1968

Metge, catedràtic. Estudià a Barcelona, Jena i Zuric. Fou un destacat col·laborador del doctor Pedro i Pons: tingué una participació important en la seva Patologia y clínica médica (1951).

Ferran i Clua, Jaume
Corbera de Terra Alta 1852 - Barcelona 1929

Metge, bacteriòleg. Estudià medicina a Barcelona, on es llicencià el 1873. Interessat per la bacteriologia, féu investigacions sobre les malaties epizoòtiques. El seu domini de la fotografia li permeté de fixar els resultats dels seus cultius bacterians.

Graells i Agüera, Marià de la Pau
Barcelona 1809 - Madrid 1899

Pedagog. Fou professor de zoologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales en 1897, catedràtic d'anatomia i fisiologia a la universitat de Madrid en 1843 i un dels fundadors de la Société Entomologique de France.

Mira i López, Emili
Santiago de Cuba 1896 - Brasil 1964

Metge. Fill d'un metge familiar, en finalitzar la guerra de Cuba (1898), es traslladà amb la seva família a Galícia, i després a Catalunya, on va cursar estudis superiors. Es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona amb Premi Extraordinari el 1917, als 20 anys d'edat. Es va doctorar també amb Premi Extraordinari a la Universitat de Madrid el 1923.

Monlau i Roca, Pere Felip
Barcelona 1808 - Madrid 1871

Científic. Obtingué el títol de metge a Barcelona, el 1833. Emigrà a França, i més tard exercí al cos de sanitat militar en diverses ciutats. Dirigí el diari "El Vapor" (1835-36), i fou desterrat a les Canàries el 1837.