Domingo i Sanjuán, Pere
Tarragona 1896 - Barcelona 1979

Biòleg. Es doctorà en medicina a Barcelona el 1920. Fou addicte deixeble i col·laborador de Ramon Turró al Laboratori Municipal, on dugué a terme una notable labor d'investigació en bacteriologia, immunologia i sanitat.

Dou i Mas de Xexàs, Albert
Olot 1915 - Sant Cugat del Vallès 2009

Matemàtic. Albert Dou fou un científic que sabé ampliar els horitzons de la matemàtica catalana amb les seves investigacions i la tasca docent a les universitats. Tingué una trajectòria plena de mèrits i càrrecs de responsabilitat que exercí majoritàriament a Madrid, on ja es desplaçà als setze anys per estudiar a l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports.

Duran i Reynals, Francesc
Barcelona 1899 - New Haven (EUA) 1958

Metge, investigador. Es doctorà a Barcelona el 1925, i fou deixeble d'August Pi i Sunyer. Féu pràctiques d'investigació a l'Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal del Parc, dirigit per Ramon Turró, i pertangué a la Societat Catalana de Biologia.

Egozcue i Cuixart, Josep
Barcelona 1940 - Barcelona 2006

Metge, genetista. Catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va ser secretari general i vicedegà de relacions exteriors amb l'equip del degà Ramon Pascual, època en la qual es van elaborar els primers estatuts democràtics de la UAB.

Español i Coll, Francesc
Valls 1907 - Barcelona 1999

Zoòleg, farmacèutic. Llicenciat en farmàcia per la Universitat de Barcelona (1932). Fou regent d'entomologia del Museu de Ciències Naturals de Catalunya (1932-1935) i del Museu de Zoologia (1935-1939), així com conservador tècnic de l'Institut Municipal de Ciències Naturals de Barcelona, destinat al Museu de Zoologia (1941-1966), i director d'aquest Museu (1966-1977).

Estalella i Graells, Josep
Vilafranca del Penedès 1879 - Barcelona 1938

Químic, físic. Es doctorà en la Universitat de Barcelona, on fou professor (1899-1905). El 1905 guanyà la càtedra de física i química de l'institut d'ensenyament mitjà de Girona; el 1919 li fou confiada la direcció dels ensenyaments de física i química de l'Instituto-Escuela de Madrid.

Esteve i Subirana, Antoni
Manresa 1902 - Barcelona 1979

Farmacèutic. El 1929 es féu càrrec de l'establiment de farmàcia fundat pel seu rebesavi Tomàs Esteve i Gavanyac a Manresa (1787) i regit successivament per Tomàs Esteve i Florença, Tomàs Esteve i Pla i Josep Esteve i Seguí.

Fargas i Roca, Miquel Àngel
Castellterçol, Vallès Oriental 1858 - Barcelona 1916

Metge, ginecòleg, polític. Estudià a Barcelona amb Bartomeu Robert i Jaume Pi i s'especialitzà en ginecologia, especialitat de la qual fou catedràtic a la facultat de medicina des del 1893, i fou un dels introductors de la cirurgia ginecològica.

Farreras i Valenti, Pere
Barcelona 1916 - Barcelona 1968

Metge, catedràtic. Estudià a Barcelona, Jena i Zuric. Fou un destacat col·laborador del doctor Pedro i Pons: tingué una participació important en la seva Patologia y clínica médica (1951).

Faura i Sans, Marià
Barcelona 1883 - Barcelona 1941

Sacerdot, paleontòleg, geòleg. Sacerdot (1908). Deixeble de Font i Sagué, els estudis del qual popularitzà i renovà, i també d'Almera i de Bofill i Poch. Estudià els crustacis, els graptòlits i els mol·luscs, especialment els paleozoics.

Ferran i Clua, Jaume
Corbera de Terra Alta 1852 - Barcelona 1929

Metge, bacteriòleg. Estudià medicina a Barcelona, on es llicencià el 1873. Interessat per la bacteriologia, féu investigacions sobre les malaties epizoòtiques. El seu domini de la fotografia li permeté de fixar els resultats dels seus cultius bacterians.

Ferrer i Sensat, Angeleta
Barcelona 1904 - Barcelona 1992

Pedagoga, mestra, catedràtica. Va dedicar més de 50 anys de la seva vida a l'ensenyament i la pedagogia. Filla i néta de mestres va ser la continuadora del tipus d'escola oberta i renovadora impulsada per la seva mare, la pedagoga Rosa Sensat i Vila. Segons les seves pròpies paraules, «l'educació és més una obra d'amor que de ciència.