Català
Galeria de científics catalans
Home » Cientifics > Parés i Farràs, Ramon
Tornar enrere

Parés i Farràs, Ramon

Barcelona 1927 - Viladecans 2018. Biòleg.

Es va fer adult ens els difícils temps de la postguerra i per tant les fites que va aconseguir no varen ser fàcils. El Dr. Ramon Parés ha tingut una llarga trajectòria en l’àmbit de la ciència i del seu ensenyament, de l’estudi de la seva història, de la recerca científica, i de la seva aplicació i promoció.
 
Neix a Barcelona, el 1 de desembre de 1927. Es llicencia a la Facultat de Ciències, Secció de Ciències Naturals de la Universitat de Barcelona el 1951. El mateix any 1951 inicia la seva carrera acadèmica, sent professor ajudant al temps que inicia la tesi doctoral en fisiologia de llevats. Es doctora sota la direcció del professor Francisco Ponz Piedrafita el març de 1956 amb premi extraordinari. Des d’aleshores va realitzar la seva tasca docent i investigadora a la Universitat de Barcelona amb diversos contractes com professor interí i també com a col·laborador científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques, fins que el 1964 va obtenir la primera càtedra de Microbiologia de totes les facultats de Ciències de l’Estat Espanyol. 
 
Ramon Parés va ser un dels introductors a Espanya de l’ensenyament de la microbiologia «moderna», com s’entén ara, aportant la nova visió de la disciplina desenvolupada els anys cinquantes i seixantes bàsicament per microbiòlegs provinents de l’escola holandesa de Delft, que s’havien incorporat a Universitats de la Costa Oest dels Estats Units d’Amèrica. Durant la seva trajectòria docent de quasi 50 anys ha impartit cursos de Biologia General, Microbiologia, Ampliació de Microbiologia (Genètica i Fisiologia microbianes), i també d’Història de la Ciència i d’Evolució de Pensament Biològic.
 
La recerca de Ramon Parés és variada en temàtica. La més destacada es pot resumir en tres grans temes. Els primers anys de la seva activitat de recerca i fins a finals dels setanta, es va dedicar preferentment a l’estudi de diversos aspectes relacionats amb la genètica i fisiologia dels microbis; especialment a l’herència extra-cromosòmica a bacteris. Un segon tema que va tractar amb intermitències es va centrar en l’estudi dels cossos R (R-bodies) a bacteris. Als anys 50 els va estudiar juntament amb el Dr. Vallmitjana, en bacteris endosimbionts obligats del protozou Paramecium, i a finals dels 70 el Dr. Parés i el Dr. Jordi Lalucat els varen descriure per primer cop a bacteris de vida lliure del gènere Pseudomonas. Més endavant, va estudiar la contaminació ambiental per microorganismes, centrant-se principalment en la contaminació litoral a l’àrea metropolitana de Barcelona. Producte de aquesta recerca son entre d’altres fites, vint i nou tesis doctorals i nombroses publicacions científiques a revistes internacionals (veure les més importants).
 
A la seva època, va ser pioner en la col·laboració des de la recerca universitària amb el sector industrial, de farmàcia i medi ambient, i les administracions, en temes de contaminació microbiana, per a donar respostes a diversos aspectes aplicats de la microbiologia.
 
Totes aquestes activitats de docència i recerca varen agrupar al seu voltant un bon nombre de col·laboradors, de manera que la seva influència s’ha estès a vàries generacions de microbiòlegs. Alguns d’ells ocupen actualment o han ocupat en el passat llocs destacats a universitats, centres de recerca i indústries arreu.
També es va implicar activament en la gestió universitària. Va ser cap de departament, vice-degà, degà (sent degà es va posar la primera pedra de la Facultat de Biologia a Pedralbes) i membre del comitè acadèmic de la Universitat de Barcelona, entre d’altres càrrecs.
 
Aquesta vocació de servei públic va fer que al llarg de la seva vida s’impliqués amb múltiples activitats no estrictament lligades a l’àmbit universitari; entre d’altres: President de la Societat Catalana de Biologia, Director General d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, President de la Comissió per a l’Estímul de la Cultura Científica de la Generalitat de Catalunya, Membre de la Comissió Executiva de la Junta de Museus del Parlament de Catalunya i President de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
 
Una altra gran passió de la seva vida professional va ser la història i filosofia de la ciència i el pensament. Sobre història i filosofia de la ciència va publicar diversos llibres. Un dels que se sentia més satisfet era Cartes a Núria, Història de la Ciència, on de forma epistolar reflexiona sobre aspectes de la història de la Ciència amb la seva filla Núria. Va ser codirector, juntament amb el professor Joan Vernet, de l’obra en tres volums La Ciència en la Història dels Països Catalans, publicada per l’Institut d´Estudis Catalans i la Universitat de València.
 
Tota aquesta activitat el va fer mereixedor de diversos reconeixements: La Medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona, Doctorat Honoris Causa per la Universitat de Nancy, la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’or de la Ciutat de Nancy; va ser elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans i acadèmic de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

 

Bibliografia

S’ha procurat resumir incloent referències relacionades amb els seus diversos interessos científics i culturals.
 
Microbiologia
  • Parés R. 1953. Application of Nigrosine to the Study of the Salivary Chromosomes. Nature, 172 : 1151–1152
  • Ponz, F., Parés R. 1955. Membrane inhibitors of glucose transport in yeast. Revista Española de Fisiología, 11:253-265
  • Parés, R., Guinea J, Hernandez S, Valoix J, Jofre J. 1974. New episomic element controlling fermentative metabolism and excretion of aminoacids by Citrobacter intermedius C3. Journal of Bacteriology, 119: 9-18
  • Parés, R, Jofre, J., Juarez A. Vives-Rego, J. 1979. Effect of 2-oxoglutarate on glutamic-acid excretion by Citrobacter intermedius C3. Journal of Applied Microbiology, 113: 169-171
  • Jofre, J, Prieto MJ, Tomas, J and Parés R. 1979. Excretion of glutamic acid in Citrobacter intermedius C3 associates with plasmid deoxyribonucleic acid. Journal of Bacteriology, 138: 721-725
  • Lalucat, J, Parés R and Schlegel, HG. 1982. Pseudomonas taeniospiralis sp.nov, an R-body-containing hydrogen bacterium, International Journal of Systematic Bacteriology, 32: 332-338
  • Bayona, JM; Albaiges, J, Solanas, AM, Parés R., Garrigues, P and Ewald D. 1986. Selective aerobic degradadtion of methyl-substituted polycyclic aromatic-hydrocarbons in petroleum by pure microbial cultures. International Journal of Environmental Analytical chemistry, 23: 289-303
  • Araujo, RM, Parés R and F. Lucena. 1990. The effect of terrestrial effluents on the incidence of Aeromonas ssp in coastal waters. Journal of Applied Bacteriology, 69: 439-444
  • Parés R, Lalucat J. 1980. Genes asesinos de vida libre. Investigació y Ciencia, 44: 38-52
  • Parés R, Juárez A. 1997. Bioquímica de los Microorganismos. Ed. Reverté.
Història de la Ciència
  • Parés. 1969. Bibliografia d´autors catalans sobre Biologia Fonamental (1965-1969). Societat Catalana de Biologia.
  • Parés, R. 2004. Cartas a Nuria. Historia de la Ciencia. Ed. Almuzara. Almuzara Estudios S.A.
  • Parés, R. 1977. Dionis i Apol·lo. Emporium. Barcelona.
  • Vernet J i Parés R (dirs). 2004.2007.2009. La Ciència en la Història dels Països Catalans. Institut d’Estudis Catalans. Universitat de València.Agraïments

Per saber-ne més

Semblança Ramon Parés i Farràs. Institut d´Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques 2020

Agraïments

Aquesta nota biogràfica ha estat confeccionada per Joan Jofre i Torroella. Catedràtic de Microbiologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. President de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.


Galeria d'imatges